Jordi Manent, que conduïa l’acte, va voler destacar el fet que «una de les novetats d’aquest llibre és que fa una mirada territorial i sobre l’espai en l’economia. Aquest fet és un enriquiment perquè cal tenir present que Larrosa és arquitecte i, si bé no és economista, destaca pel seu rigor en l’anàlisi», i que «el volum té aspectes crítics respecte a l’Estat, no cal dir-ho, però també cap a Catalunya mateix i en allò que fallem com a país».
Casas va destacar que «es tracta d’un treball molt elaborat, amb suport de dades estadístiques i gràfics que sustenten sòlidament les seves conclusions», i que «així, per exemple, tots podem intuir els efectes d’una política d’infraestructures radials, especialment en les ferroviàries».
Segons Casas, «es destaca també l’anàlisi exhaustiva de les distribucions de la riquesa i la pobresa de les comunitats autònomes, i la rellevància del dèficit fiscal català i que, de fet, a excepció de Madrid i les comunitats forals, cap comunitat cobreix la seva despesa amb recursos fiscals propis». L’economista va subratllar una dada colpidora: «els recursos públics per habitant a les comunitats forals és un 80% superior als de Catalunya».
Finalment, Casas va dir que «la tesi fonamentada del treball és que el model productiu català, esquemàticament ‘manufactura-serveis-punters d’alt valor afegit’, ha de descansar en una interrelació entre la metròpoli barcelonina i la resta de les regions catalanes, de les quals el llibre en destaca la potència i el seu dinamisme», i que «el model català queda lluny del model de Madrid , la potència del qual descansa en l’abducció de les economies del seu entorn». I va concloure que «Catalunya necessita un canvi fonamental i poder disposar de més recursos i poder».
«El model català queda lluny del model de Madrid , la potència del qual descansa en l’abducció de les economies del seu entorn»
En la seva intervenció, Manel Larrosa va il·lustrar la seva exposició amb una quinzena de gràfics, taules i infografies molt aclaridores.I així va reafirmar-se en una de les dues tesis del seu llibre, que «l’Estat espanyol no és equitatiu entre les diverses comunitats autònomes» i que «hi ha greus distorsions en el tema del finançament». Així, «el conjunt de la recaptació fiscal en 9 de les 17 comunitats autònomes no cobreix el finançament autonòmic» i que, per tant, «no aporten res a la caixa comuna de sosteniment de l’Estat». Larrosa pensa que «la desproporció entre qui aporta i qui rep és d’una magnitud extraordinària» i que «en la majoria de les regions la seva aportació fiscal és residual».
«L’Estat espanyol no és equitatiu entre les diverses comunitats autònomes, i hi ha greus distorsions en el tema del finançament»
Larrosa té clar que «hi ha un Estat espanyol formal i un Estat espanyol informal» i, contundent, va arribar a afirmar que «l’economia informal [la submergida] forma part d’aquest Estat espanyol informal», i que «aquest problema de la distribució de la riquesa et planteja el fracàs de la regionalització espanyola». També va exposar l’enorme problema de l’endeutament de Catalunya, en què «de l’ordre del 20-25% del pressupost de la Generalitat de Catalunya és dedicat a tornar crèdits, la qual cosa és un gran llast». Respecte a l’Espanya buida, Larrosa va manifestar que «es buida l’interior de classes dirigents que es poden fer càrrec d’un creixement regional».
Pel que fa a la identitat productiva de Catalunya, Larrosa va deixar anar sentències com que «hi ha una Catalunya interna que és molt dinàmica i que no es té prou en compte» i que «no tota la modernitat d'empresa emergent passa pel Barcelonès». Va concloure que, «a escala catalana, ens cal un projecte de país, i que sense aquest projecte, no farem feina» i que «cal fer-ho des de la societat i no esperar que la política ho faci». Per això Larrosa va concloure que «cal una regionalització interna i efectiva de Catalunya, i que tingui poder» i que «cal democratitzar el país internament, amb un sistema de representació electoral més proper al ciutadà que el que hi ha ara». Per això va reclamar una revisió del model regional català, ja que «el problema de poder polític és amb l'Estat espanyol, però també és en la distribució interior del nostre país».
«A escala catalana, ens cal un projecte de país, i que sense aquest projecte, no farem feina»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.