Cens del Poble Català

Compartim història, compartim cultura, compartim llengua. Per tant tenim dret a compartir ambicions i identitat. Per poder fer sentir la nostra veu hem de tenir el reconeixement internacional, i si no tenim manera de dir quins som i quants som, quin reconeixement internacional obtindrem?

Per dir qui som i quants som, necessitam censar-nos, igual que fa qualsevol estat, censar els seus habitants. El poble català està dispers, uns estem censats dins l’estat espanyol, altres dins el francés, altres dins l’italià, a més de tots els que estan dispersos pel món, i que per tant estan censats dins aquell estat a on viuen o treballen.

Per poder nos conèixer com a membres de la nació catalana, o dels països catalans, necessitam estar-hi censats, per això s’ha creat aquest cens, perquè cada un de noltros, voluntàriament, ens reconeguem com a membres d’aquests països catalans, i quan siguem noltros que ens haguem reconegut com membres del poble català, llavors ajuntar les nostres veus per demanar el reconeixement internacional. I així va néixer el «Cens del Poble Català».

El «Cens del Poble Català» és l’eina creada amb l’esperit d’autoorganització del poble amb la finalitat de censar els catalans, els membres de la nació cultural catalana mil·lenària, d’arreu del món al marge dels passaports que les cultures amb estat els hagin lliurat.

El «Cens del Poble Català» és impulsat per l’entitat constituïda a Suïssa sota el nom «Patrimoni Català», sense ànim de lucre, sense cap afiliació política ni vinculació a cap administració o institució públiques.

Els objectius del «Cens del Poble Català» caminen de braç amb els propòsits del dret d’autodeterminació dels pobles. El dret de lliure determinació té com a subjecte els pobles culturals, no regions administratives on conviuen membres de diverses cultures.

En aquest sentit, la plataforma s’atansa al significat primordial de poble cultural, responent al QUI d’aquest col·lectiu, i s’oposa als censos regionals d’altres cultures on els catalans són inclosos.

El «Cens del Poble Català» relliga els membres de la nació catalana d’arreu, tant a les terres històriques com als catalans en diàspora, oblidats pels censos regionals.

Divendres, dia 30 de maig, l’ASM ha organitzat un sopar col·loqui perquè un dels co-autors d’aquesta eina ens vengui a explicar què és, i com ho podem fer per censar-nos. Parlarem sobre la via estoniana per a assolir l'alliberament nacional, una via que, a diferència de la via quebequesa o escocesa, és una via d'èxit.

Davant una situació de substitució demogràfica semblant a la que patim als Països Catalans, Estònia va començar pel principi, per decidir quins són els membres del seu Poble i només aquests van escollir les institucions (un Parlament i un Govern ) que van esdevenir els fonaments de l'actual estat estonià.

Tots els estats del món destrien els seus ciutadans i el criteri que fan servir els països europeus és el de filiació, ja que la cultura és un acte de transmissió generacional. Aquest és el criteri que empra el cens del poble català.

Fer el Cens només depèn de nosaltres i és un dels tres fonaments per al reconeixement internacional, els altres dos són un territori i un govern.