Primer foren els Executius nacional i regionals els que criminalitzaren la solidaritat amb Palestina, prohibiren la 'kufiya' a escoles i consignes com «del riu a la mar, Palestina serà lliure». Ara atien als crítics amb el seu suport incondicional al Govern sionista de Benjamí Netanyahu.
El malson de l'elit política alemanya seria que milers i milers de ciutadans es manifestassin a favor d'un alto el foc a Gaza (un 60% rebutja com Israel du la seva guerra contra els palestins a Gaza, segons un sondeig de la ZDF). I desastrós seria si actrius alemanyes alçassin la seva veu com Susan Sarandon, Itziar Ituño o Alba Flores per a demanar un cessament del foc. Per retenir rere la línia oficial a personalitats públiques i acadèmiques, agita el fuet «antisemita».
Fins fa 25 anys, la paraula 'antisemita' es referia només a nazis que odiaven i exterminaven a jueus; avui s'ha convertit en un vocable pejoratiu que només serveix per a insultar i negar el diàleg. Per això, Alemanya i Israel anul·len la precisió idiomàtica de l'alemany, unint la legítima crítica a Tel Aviv, al sionisme o al judaisme com coes del mateix fuet «antisemita».
Així fustiguen totes les persones que no donen suport a la guerra de Benjamin Netanyahu.
Aquesta actitud, emprada sobre tot per la Policia de Berlín, l'han patida fins i tot activistes jueves com Rachael Shapiro i Hadas, detinguda per portar un cartell amb una estrella de David amb els colors de la bandera palestina que deia: «Una altra jueva més en favor d'una Palestina lliure».
«Alemanya és un bon lloc per a ser jueu. A menys que, com jo, siguis una jueva que critica a Israel», ironitzà a 'The Guardian' l'escriptora Deborah Feldman, que va dur la seva autobiografia 'Unorthodox' a la petita pantalla amb Netflix. El seu renom internacional i la seva independència econòmica la protegeixen. El rebuig per part del sionisme s'ho guanyà Feldman en afirmar a televisió: «Estic convençuda que només hi ha una lliçó legítima de l'Holocaust i és la defensa absoluta i incondicional dels drets humans per a tothom. I punt». «Qualsevol que vulgui instrumentalitzar l'Holocaust per a justificar més violència ha perdut la seva pròpia humanitat», sentencià. La quimera de l'oficiosa lluita contra allò que anomena «antisemitisme» la va viure aquesta dona jueva amb doble nacionalitat en demanar a un membre del Govern pels ostatges alemanys de Hamas. «Doncs no són alemanys purs», li va respondre. A Feldman la sorprengué que no utilitzara la paraula «autèntics», sinó la racista «purs» del vocabulari nazi.
A Alemanya, el judaisme oficial s'encarrega, amb el seu diari 'Jüdische Allgemeine' (JA), editat per el Consell Central dels Jueus, d'arremetre contra les persones crítiques. Té l'incondicional i bel·ligerant suport de l'Associació Alemanya-Israeliana, presidida per l'exdiputat verd Volker Beck. A aquesta tropa s'hi han adherit els diaris 'Bild' i 'Die Welt', de l'editorial Springer, els interessos econòmics dels quals a Israel els ha desvelat el lloc web The Interceps. Opera allà el portal immobiliari Yad2, que ha causat estupor per el seu anunci en anglès «Del riu fins a la mar», on el mapa ja no reconeix els territoris palestins. Un missatge subliminal perquè ofereix immobles ubicats a les il·legals colònies israelianes.
Per a blindar els interessos de Springere, els seus dos rotatius es dediquen a assenyalar les persones crítiques amb la línia política oficial. Juntament amb el 'Jüdische Allgemeine', aconseguiren que la prestigiosa Societat Max Planck acomiadés l'etnòleg australià d'origen libanès Ghassan Hage. Els tres diaris el titllaren d'Israel-Hasser, és a dir, «que odia Israel», perquè Hage constatà que «la violència israeliana s'assembla molt més a la violència nazi antisemita pel seu poder destructiu i el seu desig d'humiliar. També s'assembla a la violència nazi en la seva vulgaritat».
La seva sort queda segellada en opinar sobre els atacs del 7-O: «Els palestins, com tots els pobles colonitzats, segueixen demostrant que la seva capacitat de resistència és infinita. No només caven túnels. Poden volar per damunt dels murs». La institució no s'explica, només declara que Hage «ha compartit una sèrie de publicacions a les xarxes socials a les que expressa opinions incompatibles amb els valors fonamentals de la Societat Max Planck».
L'acomiadament ha estat un avís als navegants que solquen per les remolinades aigües de la precarietat universitària. Abans, la DIG i Beck intentaren que Bremen no premiàs per «antisemita» l'autora estatunidenca Masha Gessen amb el Premi Hannah Arendt. El seu pecat, escriure que Gaza «no és com un gueto jueu a Venècia o un gueto dins una ciutat als Estats Units, sinó com un gueto jueu a un país de l'Europa de l'Est ocupat per l'Alemanya nazi».
Qui desitgi fulminar la seva carrera de la forma més ràpida només ha de pronunciar l'estrangerisme 'genocidi' o l'alemany völkermord en aquest context perquè li caigui l'espasa de Damocles damunt.
