algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

El telescopi espacial Webb s'enlaira i inicia una nova era en l'estudi de l'univers i el seu origen

El telescopi espacial Webb ha estat llançat amb èxit aquest 25 de desembre des del port espacial europeu de Kourou, a la Guaiana Francesa, a bord d'un coet Ariane 5.

Una missió conjunta de la NASA, l'ESA i l'Agència Espacial Canadenca, Webb es va enlairar a les 12.20 UTC, després de set dies de successius retards per incidències en els preparatius i el mal temps.

Nou minuts després del llançament es va produir la separació de l'etapa principal del coet. Abans d'assolir la mitja hora de vol està previst que es desprengui l'etapa superior del Ariane 5, alliberant l'observatori per al desplegament de panells solars i antenes per a enviar els primers senyals al control de terra.

Es tracta del major observatori fora de la Terra mai construït, amb una massa de llançament de 6,2 tones. El desplegament del seu mirall i el seu protector solar no es completarà fins a tretze dies després del llançament, i la seva inserció orbital final arribarà en 29 dies.

Veure les primeres galàxies

De Webb s'espera que resolgui misteris en el nostre sistema solar, vegi més en profunditat mons distants al voltant d'altres estrelles i explori les misterioses estructures i orígens del nostre univers i el nostre lloc en ell. Observarà la llum infraroja amb una sensibilitat sense precedents, la qual cosa li permetrà mirar enrere en el temps uns 13.500 milions d'anys per veure les primeres galàxies després del Big bang.

Entre les seves principals característiques tècniques cal destacar el mirall primari --composat per 18 segments hexagonals que combinats creen un mirall amb un diàmetre de 6,5 metres, enfront dels 2,4 metres del Hubble--, el para-sol i quatre instruments científics entre càmeres i espectrògrafs.

El telescopi es desplegarà en l'espai prop del punt lagrangià Terra-Sol L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. El seu destí és aquest perquè, equilibrat entre les forces gravitacionals del Sol i la Terra mantindrà la mateixa orientació respecte a ambdues, i el calibratge i blindatge són més senzills.

Webb estarà protegit per un gran para-sol fet de cinc fulles de Kapton revestit d'alumini i silicona que mantindrà al mirall i els seus quatre instruments científics principals a temperatures pròximes al zero absolut.

A diferència del Hubble, que observa en els espectres ultraviolats pròxim, visible i infraroig pròxim, Webb observarà en la llum visible de longitud d'ona llarga (taronja a vermell) a través del rang de l'infraroig mitjà. Això li atorga cent vegades més sensibilitat.

Això permetrà una àmplia gamma de recerques a través de molts camps de l'astronomia, que observi i estudiï les primeres estrelles, de l'època de reionització, formació de les primeres galàxies, prengui fotografies de núvols moleculars, grups de formació estel·lar, així com objectes amb alt desplaçament cap al vermell massa vells i distants perquè poguessin ser observats pel Hubble i altres telescopis anteriors.

25 anys de desenvolupament

En desenvolupament des de 1996, inicialment va ser denominat com Next Generation Space Telescope o NGST, fins que en 2002 va ser denominat James E. Webb, en honor a l'administrador de la NASA entre 1961 i 1968. El projecte, la finalitat del qual és donar relleu als telescopis espacials Hubble i Spitzer, ha tengut cinc anys de retard en el llançament i el seu cost final ronda els 10.000 milions de dòlars.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Florenci, fa mes de 2 anys

Em costa creure que els governs dels països rics del món inverteixin quantitats exorbitants simplement per observar les estrelles i intentar investigar sobre l'origen de l'Univers. Sempre pens que darrere aquestes expedicions aparentment científiques hi ha alguna altra cosa amagada que no sabem ni sabrem, però no em faceu massa cas perquè sempre he estat un malpensat.

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente