Quatre dècades sense Jim Morrison

Quatre dècades després de la seva mort a París a 27 anys, el magnetisme del misteri encara protegeix la figura de Jim Morrison, el poeta que va liderar The Doors i que va transcendir l'escena musical per convertir-se en una prominent icona de la generació maleïda del rock and roll.

El rastre de les darreres passes de Morrison -finat a la mateixa edat que Jimi Hendrix, Janis Joplin, Brian Jones i Kurt Cobain- ha deixat a la capital gal·la nombrosos llocs vinculats amb el Rei Llangardaix i venerats pels incondicionals cada 3 de juliol. Avui diumenge, a la parisenca sala Bataclan, el teclista i el guitarrista de la banda oferiran un concert d'homenatge al difunt titulat Ray Manzarek & Robby Krieger of The Doors, en el qual no participarà John Densmore, bateria de la formació original.

Tanmateix, hi ha altres indrets de la Ciutat de la Llum que vetlen pel record de l'al·lot tímid i excèntric que portà a les ràdios de tot el món el rock psicodèlic de temes com The end, Break on through (to the other side) i Touch me. Protegits per una tanca de seguretat a la Divisió 6 del cementeri de Pere-Lachaise, les restes de James Douglas Morrison (1943-71) reposen davall una làpida en la qual no falten mai flors i on un epitafi diu: "Kata ton daimona eaytoy" ("Fidel al seu propi esperit").

Allà es congreguen els seus adeptes, que sovint declamen poemes i fotografien la cèlebre làpida -o hi col·loquen botelles de bourbon devora- , molt més freqüentada que les veïnes sepultures de l'escriptor Oscar Wilde, la soprano Maria Callas i el compositor Fryderyk Chopin.