La figura del rei Mohamed VI deixarà de ser “sagrada”

La nova Constitució marroquina atorgarà més pes al primer ministre. El monarca continuarà sent “inviolable”

El Rei Joan Carles amb Mohamed VI durant una reunió celebrada el mes passat | Foto: Efe

EfeRabat18/06/11 0:00

El Consell de Ministres del Marroc, presidit pel rei Mohamed VI, aprovà ahir la nova Constitució del país, les línies principals de la qual foren presentades pel monarca en un discurs dirigit a la nació. Entre les novetats més rellevants, el nou text assenyala que el rei deixarà de ser considerat "sagrat".

El 9 de març passat, el monarca anuncià "una reforma constitucional profunda", però el moviment 20 de Febrer, que ha protagonitzat les manifestacions pro reformes al país, qualificà d'"insuficient" l'anunci i reivindicà que una assemblea constituent elegida democràticament redactàs la nova Carta Magna.

L'esborrany, facilitat ahir vespre als partits polítics i sindicats, assenyala que la persona del rei és "inviolable" en lloc de "sagrada", com era el monarca des de la primera Constitució de l'any 1962. Tanmateix, el rei mantindrà l'estatus de comandant dels creients com a líder religiós de la comunitat musulmana marroquina.

El text assenyala, així mateix, que el primer ministre es convertirà en "president del Govern" i així passarà a ser designat. Gaudirà d'"àmplies competències" i proposarà al monarca els alts càrrecs de l'Administració i els governadors civils que representen l'Estat a les diferents regions. No obstant això, serà el rei qui haurà d'aprovar aquests nomenaments.
La nova Carta Magna consagrarà que el Marroc és "un estat musulmà", una demanda reclamada amb insistència pels islamistes.

El Parlament, més afavorit

Quant al Parlament, la Cambra de representants (Cambra baixa) aconseguirà un major poder legislatiu, mentre que la Cambra de consellers (Cambra alta) mantindrà la seva naturalesa com a institució de representació de sindicats i comunitats territorials.
D'altra banda, es crearà un consell suprem de seguretat, que reservarà al rei el control efectiu de les forces armades i els cossos de seguretat de l'Estat i que també estarà format pel president del Govern, els presidents de les dues cambres del Parlament, els caps dels cossos de seguretat i representants de l'Exèrcit.

L'esborrany estipula per primer cop que la Justícia és un poder independent i es crearà un nou consell suprem del poder judicial, presidit pel rei, encarregat de vetlar per la independència dels jutges. Una altra de les novetats és que la Constitució atorgarà a la comunitat marroquina resident a l'estranger el dret a vot i a presentar-se a les eleccions.