La regió separatista del sud del Sudan acull tota aquesta setmana un referèndum històric per decidir si aposta per declarar la seva independència del Govern central de Khartum i convertir-se, així, en l'estat més nou del món. Totes les parts implicades coincideixen en dos aspectes: primer, que aquest plebiscit tindrà lloc en les condicions més pacífiques possibles i, en segon lloc, que la votació no és res més que el començament d'un camí ple d'incògnites marcades per l'immens impacte econòmic que la decisió dels sud-sudanesos implicarà no tan sols al nord de l'estat, sinó en la pràctica totalitat del cinturó centreafricà.
En termes històrics, la consulta suposa una ruptura en tots els sentits amb el violentíssim passat del país i amb les divisions socioculturals entre el nord, predominantment àrab, i el sud, cristià, animista i sotmès als designis de Khartum, que durant dècades ha explotat les immenses reserves de cru de la regió meridional, que aglutina el 85% del total de la producció estatal.
El Sudan no ha conegut més que breus episodis de pau des de fa 150 anys. Primer, hi hagué les batudes esclavistes efectuades des del nord en les darreres dècades del segle XIX, seguides de dues cruentes guerres civils estretament relacionades, a les quals s'afegeix un genocidi sistemàtic a la zona occidental de Darfur. Són conflictes que, en total, hi han deixat un mínim de tres milions de morts i molts de desplaçats.
El país trencà aquesta dinàmica amb l'històric Acord integral de pau de 2005, la base jurídica d'un referèndum que tindrà lloc en tota la regió amb l'excepció de la fronterera ciutat d'Abidjan, un territori exigit per les dues parts. Allà, la situació és tan delicada que el plebiscit hi ha estat ajornat sense data.

Esperat plebiscit
Gairebé quatre milions de sud-sudanesos s'han registrat per dipositar la seva papereta la setmana que durarà la consulta. Pocs dubten del resultat: per a la població de la regió, la independència no suposa només el final de l'opressió del nord, sinó més encara: una oportunitat per a la pau.
Hi ha dos símbols a la papereta: dues mans unides representen el "no" a la independència; una mà solitària, la secessió de Khartum.
La votació acabarà el 15 de gener i el resultat es donarà a conèixer, a tot estirar, el 2 de febrer vinent.