Néstor Kirchner, l'home que va presidir l'Argentina des del maig del 2003 fins al desembre del 2007, morí ahir a 60 després d'una aturada cardiorespiratòria amb mort sobtada.
Considerat un dels homes més poderosos de l'Argentina i un dels polítics més polèmics, combatius i controvertits, va saber mantenir-se en la primera línia després d'abandonar el càrrec. Molts asseguraven que era darrere de cada una de les decisions de l'actual mandatària, la seva esposa Cristina Fernández.
Malgrat les insistents recomanacions mèdiques perquè rebaixàs el nivell de tensió, després de les dues intervencions coronàries a què va ser sotmès en els darrers mesos, Kirchner va mantenir el ritme d'activitat i va rebutjar sempre els rumors que parlaven del seu precari estat de salut.
Els argentins el recordaran com el primer president que va complir el seu mandat després de la crisi de 2001 -quan cinc mandataris es van succeir en menys de dues setmanes- i el polític que va saber fermar aliances per superar el clot en el qual s'havia sumit el Partit Justicialista, després de tres anys d'intervenció judicial per severes disputes internes.
En hores baixes
Els seus esforços, tanmateix, no van ser suficients i les aliances nuades per Kirchner van començar a dissoldre's a finals de 2008, quan es va fer evident el desgast del Govern de la seva esposa i successora, Cristina Fernández. D'aquesta circumstància prové la clatellada electoral que va sofrir en les legislatives de 2009 davant el candidat de l'anomenat peronisme dissident, l'empresari Francisco de Narváez, que, tanmateix, no el va intimidar i no va rebaixar les seves expectatives per competir de nou per la butaca presidencial en els comicis del 2011.
Kirchner, que al costat de la seva esposa va militar en l'esquerrana ala juvenil del peronisme dels anys 70, va abraçar la figura de Juan Domingo Perón i es va embolicar en la bandera nacionalista en la seva cursa per mantenir el poder, amb un discurs contra el "nefast model neoliberal". Criticat per molts dels antics companys, acusat de corrupció per l'oposició i qüestionat pels seus mètodes poc ortodoxos, fins i tot els detractors van reconèixer ahir que la seva mort deixa un buit difícil d'omplir en la política argentina contemporània i canvia radicalment el panorama electoral per a les presidencials de 2011.
El seu òbit provocà ahir una allau de reaccions de presidents, ministres i altres personalitats polítiques d'Amèrica Llatina i de fora d'aquestes fronteres. "@CFKArgentina. Ai, estimada Cristina. Quin dolor! Quina gran pèrdua pateixen l'Argentina i la Nostra Amèrica! Visca Kirchner per sempre!!", escrivia Hugo Chávez en el seu perfil de Twitter. José Luis Rodríguez Zapatero, per part seva, es declarà "commocionat".
