El Mediterrani, el més amenaçat

El mar Mediterrani és un dels més rics en biodiversitat marina. De fet, té 16.848 espècies diferents de fauna i flora identificades fins ara. La riquesa de les seves aigües, emperò, es veu cada cop més amenaçada per fenòmens com la sobrepesca, la destrucció d'hàbitats, l'encalentiment de la temperatura del mar i la introducció d'espècies invasores. De fet, no hi ha cap altre mar on s'hagin comptat tantes espècies exòtiques (unes 637) impròpies del seu ecosistema marí.

Aquestes dades han estat fetes públiques per científics de tot el món que han participat en el projecte d'investigació més important fins al dia d'avui per conèixer les espècies que viuen als mars i oceans, concretament, a les 25 principals regions oceàniques mundials. Aquests estudis, que s'han realitzant des de l'any 2000, van ser impulsats per la Comissió Oceanogràfica de les Nacions Unides i es coneixen amb el nom de Cens de la Vida Marina (CVM). Foren publicats aquesta setmana en la revista científica Plos One, que té versió online a la qual tothom pot accedir a través de la pàgina web www.plosone.org.

Aigües més amenaçades
Els mars tancats solen ser per regla general els més amenaçats. Entre aquests trobam el golf de Mèxic, el mar de la Xina, el Bàltic, el Carib i la Mediterrània. Aquest darrer, però, en comparació amb la resta de mars analitzats, mostra uns resultats preocupants, ja que obté la pitjor puntuació possible en sobrepesca, pèrdua d'hàbitat, augment de la temperatura de l'aigua i presència d'espècies invasores, que s'han multiplicat a causa de l'anomenada "migració lessepsiana" o arribada d'espècies provinents del mar Roig, però també per l'augment del trànsit marítim durant les últimes dècades.

Pel Mare Nostrum, tot i que només representa l'1% de la superfície marítima mundial, hi naveguen el 30% dels vaixells mercants i el 20% dels petroliers. Per tant, a les peculiars condicions geogràfiques que converteixen el Mediterrani en un mar tancat, s'hi han de sumar les conseqüències de l'activitat humana com la pesca, que es duen a terme des de l'antiguitat. Això no obstant, s'han de tenir en compte fenòmens més contemporanis com el canvi climàtic, fruit dels interessos socioeconòmics i polítics, que, com afirma Marta Coll, científica membre de la investigació, "fan difícil una gestió coordinada i sostenible dels recursos marins".

Espècies per descobrir
Els investigadors del Cens de la Vida Marina han avisat que encara hi ha milers d'espècies que no han estat identificades. En deu anys, el Cens de la Vida Marina ha catalogat més de 230.000 espècies diferents a tot el món, de les quals unes 17.000 es troben a la Mediterrània.

Patricia Miloslavitx, una de les científiques i coordinadores del projecte, afirma que "algunes zones poden tenir fins a 33.000 espècies, mentre que d'altres, com les regions polars, es limiten a unes 2.600". L'ecosistema de la costa Mediterrània, per tant, és molt ric si es compara amb altres mars i està compost sobretot per protozous, el grup més nombrós, seguit per mol·luscos i crustacis. Els peixos, curiosament, i malgrat ser les espècies que ens són més familiars, tan sols suposen un 4 per cent de la vida animal. Els investigadors han arribat a la conclusió que el 75 per cent de la biodiversitat del nostre mar encara no s'ha acabat de descriure. Miloslavitx deia en unes declaracions recents que "la comunitat científica creu que només es coneix un 10 per cent del total de les espècies existents al món".

Importància de la investigació
La importància d'aquest treball no rau en els descobriments en si, sinó que les troballes podran servir per impulsar altres investigacions. Jesse Ausubel, un dels directors de la iniciativa, manifestà, fent referència al desastre ecològic del golf de Mèxic, que "gràcies als estudis fets pels científics de CVM sabem que abans de l'accident existien 8.332 formes de vida marina en aquella regió. Ara, a través del Cens, podrem comparar el que hi havia abans i el que hi haurà a la zona en un futur, cosa que ens permetrà conèixer els efectes del vessament".