Els països rics es comprometen a reduir el dèficit abans del 2013

El G20 fixa, a més, estabilitzar el deute governamental com a percentage del PIB per al 2016 als més desenvolupats

Imatge de família dels líders mundials en la reunió canadenca del G20. | YNA

AgènciesToronto28/06/10 0:00

El G20 acordà ahir a Toronto una consolidació fiscal diferenciada i ajustada a les circumstàncies nacionals dels països. L'objectiu és fixar el compromís dels "països desenvolupats" del G20 de reduir el dèficit "almenys a la meitat" per a l'any 2013 i d'"estabilitzar o reduir el deute governamental com a percentatge del Producte Interior Brut (PIB) per a l'any 2016", tal com avançava l'esborrany previ a la reunió.

El tema de l'austeritat fiscal provocà tensions en el si del G20, que fins ara havia fet mostra d'una gran cohesió, actuant a l'uníson a l'hora d'implementar mesures d'estímul econòmic per sortir de la crisi. Precisament, l'esborrany reflectia aquestes tensions, perquè indicava que "el ritme de l'ajust -fiscal- s'ha de calibrar acuradament per sostenir la recuperació de la demanda privada" i celebrava, en aquest sentit, "els esforços de la Xina per impulsar la seva demanda interna".

Així mateix, en el document se subratllava que hi ha el risc que "una correcció fiscal sincronitzada entre diverses grans economies pugui afectar de manera adversa la recuperació". Insistia també, tot i així, que "el fracàs a l'hora d'implementar la consolidació on sigui necessari minaria la confiança i danyaria el creixement". Atès aquest delicat equilibri, el G20 s'inclina, doncs, perquè la mesura de reducció del dèficit per a la meitat el 2013 afecti les economies més avançades del grup.

Taxa bancària
El G20 considera que el sector bancari ha de pagar pel cost que han d'assumir els governs quan acudeixen al seu rescat, si bé dóna llibertat a cada govern per establir una taxa bancària amb aquesta finalitat. Aquest tribut, que ja ha estat establert per alguns estats, s'havia convertit en un dels punts de principal discrepància per la dura oposició mostrada pels països emergents i també pel Canadà, amfitrió de l'encontre. En general, les nacions en vies de desenvolupament argumentaven que els seus sistemes bancaris no havien estat el germen de la greu crisi internacional registrada el 2008 i el 2009 i que, per tant, no hauvien de pagar per un rescat que no han practicat.

"Deures" al sistema financer
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que defensà en la primera de les dues jornades de la cimera les seves reformes aprovades per combatre la crisi, va advocar per la necessitat de "posar deures" al sistema financer a favor de la transparència i va demanar al Fons Monetari Internacional un informe sobre possibles mecanismes per combatre les especulacions.

D'altra banda,donà suport als esforços de consolidació fiscal acordats per la UE i altres països, però advertí que no es pot renunciar a impulsar també el creixement.Per part seva, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Elena Salgado, subratllà la utilitat del fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres espanyoles per plantar cara a eventuals crisis, però obrí la porta a ampliar-ne la base gravada, limitada ara als dipòsits.