El Vaticà coneixia l'abús a 200 al·lots

Les presumptes agressions les hauria comeses un capellà nord-americà entre els anys 50 i 70 sobre menors que eren sords. Els fets haurien arribat al despatx del llavors cardenal Joseph Ratzinger, cap de la congregació encarregada d'aquests afers.

E.P.Ciutat del Vaticà26/03/10 0:00

Un grup de víctimes d'abusos sexuals als Estats Units protestaren ahir dematí davant la plaça de Sant Pere del Vaticà contra la Santa Seu per "haver ignorat les denúncies" contra els capellans per abusos de menors.
Barbàs Blaine, Peter Isely, John Pilmaier i Barbara Dorris, tots ells membres de l'associació americana Xarxa de supervivents de víctimes d'abusos de capellans, acusaren el papa Benet XVI d'"ignorar les denúncies" que van arribar a la seva taula de treball quan dirigia la Congregació per a la doctrina de la fe, organisme que s'encarrega d'aquests temes.

Les quatre víctimes es van referir al cas de Lawrence C. Murphy, el capellà que no fou apartat del sacerdoci per les autoritats vaticanes tot i haver abusat presumptament d'uns 200 al·lots sords entre les dècades dels 50 i els 70, segons publicava ahir el diari nord-americà The New York Times.

Cartes
El rotatiu basa les seves informacions en dues cartes que envià el 1996 l'arquebisbe de l'Arxidiòcesi de Milwaukee (Wiscosin), Rembert G. Weakland, al llavors cardenal Joseph Ratzinger, avui papa Benet XVI, per informar-lo dels abusos suposadament comesos durant dècades per Lawrence C. Murphy, mort el 1998. El diari afirma haver-hi tingut accés perquè els les han lliurat els advocats de cinc d'aquells al·lots dels quals presumptament s'abusà i que els representen en la seva denúncia contra l'Arxidiòcesi de Milwaukee, on Murphy va dur a terme la seva tasca pastoral.

Vuit mesos després que s'enviàs aquesta carta, l'aleshores número dos de la Congregació per a la doctrina de la fe, el cardenal italià Tarcisio Bertone, avui secretari d'Estat de la Ciutat del Vaticà, va obrir, segons el diari, una investigació secreta sobre el cas, l'objectiu últim del qual era apartar Murphy del sacerdoci. Tanmateix, sempre segons el rotatiu, Bertone va detenir aquesta investigació perquè el pare Murphy li va escriure personalment i li ho va demanar, argumentant que ja s'havia penedit d'aquells presumptes abusos i apel·lant a la seva delicada salut.

"Només vull viure el temps que em queda dins la dignitat del meu magisteri (...) Deman la seva pietosa assistència en aquest afer", deia la missiva de Murphy. El presumpte pedòfil va morir a 72 anys, sent encara capellà. Segons els documents en poder dels advocats, fins a tres arquebisbes de Wisconsin van tenir coneixement dels abusos suposadament perpetrats per Murphy, però cap d'ells no ho va denunciar a les autoritats civils.