Cap tipus d'indulgència. La líder del moviment demòcrata birmà i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, va ser condemnada ahir a tres anys de treballs forçats pel tribunal especial de Myanmar, que l'ha considerada culpable de trencar l'arrest domiciliari i de facilitar asil al ciutadà nord-americà John Yettaw. Suu Kyi, però, no anirà a la presó. Seguint les ordres de la junta militar, la pena queda commutada per 18 mesos d'arrest domiciliari que podrà complir a la seva casa de Rangun. En aquest sentit, el veredicte de culpabilitat era àmpliament esperat en un cas que, segons els crítics, ha estat fabricat pel règim militar per mantenir Suu Kyi fora de circulació abans i durant les eleccions generals previstes per a l'any que ve. De fet, la líder del moviment democràtic de l'antiga Birmània ha passat 14 dels darrers 20 anys detinguda d'una manera o una altra.
En aquesta ocasió, els càrrecs deriven d'un misteriós incident en el qual un nord-americà, John Yettaw, va arribar nedant, sense ser-hi convidat, fins a la casa que Suu Kyi té al costat d'un llac el maig passat i hi va quedar durant dos dies, la qual cosa trencava les condicions del seu arrest domiciliari. Yettaw ha estat sentenciat a set anys de treballs forçats en un judici paral·lel en el qual se l'acusava de tres càrrecs, delictes d'immigració inclosos, i de "nedar en una zona prohibida".
Condemna internacional
Les manifestacions en contra de la decisió judicial generaren durant la jornada d'ahir multitud de reaccions. Tant la secretària d'Estat dels EUA, Hilary Clinton, com el secretari general de Nacions Unides, Ban-ki Moon, criticaren durament la sentència i exigiren l'alliberament de la líder dissident i de prop de 2.000 presos polítics més. De la mateixa manera, la UE mostrà el rebuig a la condemna i en reclamà una rectificació. Des de l'Estat espanyol, el Govern central, a través del Ministeri d'Exteriors, i la Generalitat de Catalunya demanaren l'alliberació de Suu Kyi.
