Neocolonialisme al Caucas

Fa un any que Geòrgia, país satèl·lit d'EUA a la zona, volgué “posar ordre” a les seves fronteres i atacà la república d'Ossètia. El gegant rus hi respongué. Conflicte servit

TW
0

Des de la caiguda de la Unió Soviètica, els intents de Washington per "controlar" els governs de les antigues repúbliques comunistes "en nom de la democràcia" han estat una constant en la política exterior.

El 7 d'agost de 2008, aquesta estratègia es feia palesa de la mà de l'Executiu que esdevé el principal satèl·lit de l'imperi nord-americà al Caucas: la neocolònia Geòrgia.

L'Exèrcit, sota les ordres del president Mikhail Saakashvili, que casualment uns dies abans es reunia amb l'antiga secretària d'Estat, Condoleezza Rice, iniciava així una ofensiva de caràcter geoestratègic a la veïna república independent: Ossètia del Sud.

De la paternalista mà de la Casa Blanca, Saakashvili tractà de reforçar un dels seus punts febles i requisit indispensable per entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica: havia de "posar ordre" a les seves fronteres.

Tskhinvali, la capital, quedà reduïda a runes, devers 1.600 persones hi moriren i 34.000 es convertiren en refugiats en terres russes. L'acció no quedà impune i en menys de 24 hores el gegant rus hi responia amb tot el potencial i enviava les seves milícies fins al cor del país, on arrasà Tblisi i deixà clar el seu avís a l'enemic històric.

El conflicte estava servit i les causes, clares: enmig hi eren els interessos dels grans magnats americans, àvids d'explotar els recursos energètics de la zona i controlar els corredors d'hidrocarburs als mercats internacionals.

La victòria russa truncà, però, les altíssimes expectatives americanes i el Kremlin tancà el puny sobre "el seu territori". És evident que la Rússia burgesa de Putin, de camí al neocapitalisme, no podia permetre cap intrús, i menys els coreligionaris imperialistes de Bush.

Mesos després, l'anomenada guerra del gas i l'estira-i-arronsa sobre l'escut antimíssils a Polònia han suposat nous exemples de la latent "guerra freda" entre les dues superpotències. L'ordre mundial és a les mans d'aquests dos gegants, que disposen de potentíssims arsenals nuclears. Està en joc si continua l'hegemonia unilateral ianqui o si hi ha una evolució cap a un domini repartit entre els qui poden i volen apostar pel control d'Europa i Àsia. On tindrà lloc la batalla següent?