Neocolonialisme al Caucas

El 7 d'agost de 2008, aquesta estratègia es feia palesa de la mà de l'Executiu que esdevé el principal satèl·lit de l'imperi nord-americà al Caucas: la neocolònia Geòrgia.

L'Exèrcit, sota les ordres del president Mikhail Saakashvili, que casualment uns dies abans es reunia amb l'antiga secretària d'Estat, Condoleezza Rice, iniciava així una ofensiva de caràcter geoestratègic a la veïna república independent: Ossètia del Sud.

De la paternalista mà de la Casa Blanca, Saakashvili tractà de reforçar un dels seus punts febles i requisit indispensable per entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica: havia de "posar ordre" a les seves fronteres.

Tskhinvali, la capital, quedà reduïda a runes, devers 1.600 persones hi moriren i 34.000 es convertiren en refugiats en terres russes. L'acció no quedà impune i en menys de 24 hores el gegant rus hi responia amb tot el potencial i enviava les seves milícies fins al cor del país, on arrasà Tblisi i deixà clar el seu avís a l'enemic històric.

El conflicte estava servit i les causes, clares: enmig hi eren els interessos dels grans magnats americans, àvids d'explotar els recursos energètics de la zona i controlar els corredors d'hidrocarburs als mercats internacionals.

La victòria russa truncà, però, les altíssimes expectatives americanes i el Kremlin tancà el puny sobre "el seu territori". És evident que la Rússia burgesa de Putin, de camí al neocapitalisme, no podia permetre cap intrús, i menys els coreligionaris imperialistes de Bush.

Mesos després, l'anomenada guerra del gas i l'estira-i-arronsa sobre l'escut antimíssils a Polònia han suposat nous exemples de la latent "guerra freda" entre les dues superpotències. L'ordre mundial és a les mans d'aquests dos gegants, que disposen de potentíssims arsenals nuclears. Està en joc si continua l'hegemonia unilateral ianqui o si hi ha una evolució cap a un domini repartit entre els qui poden i volen apostar pel control d'Europa i Àsia. On tindrà lloc la batalla següent?