Les pissarres digitals interactives, o l'escola d'aquest mil·lenni

Senzillesa i interactivitat

Fa anys que Margalida Thomàs s’encarrega de la direcció d’aquesta escola que du el nom de l’il·lustre lingüista menorquí. Ens explica que el projecte pilot d’aquesta opció innovadora s’inicià fa ara tres anys, amb l’adquisició d’una pissarra digital, que en principi era emprada de manera exclusiva pels professors. Amb el temps, el fenomen d’aquestes pantalles endollades a un ordinador portàtil s’ha anat generalitzant a l’escola, de manera que en l’actualitat la major part dels cursos disposa d’aquesta tecnologia revolucionària, que aporta diferents solucions a problemes reals de cada dia.

Veritablement, el funcionament d’aquests estris és prou senzill. Així mateix, el ventall d’oportunitats que aquest dispositiu posa a l’abast dels ensenyants és molt ampli. La PDI es pot entendre com un "mural" on es reflecteix el contingut de l’ordinador al qual es connecti. Així, podrem accedir a qualsevol aplicació continguda en aquest, ja sigui navegar per internet, fer correccions d’ortografia en un document de text i resoldre operacions matemàtiques. El tret que la diferencia, doncs, d’un simple projector és un món: és la seva capacitat d’interactivitat. Amb aquestes noves eines es poden fer servir els bolígrafs tàctils que incorporen, però també els dits, directament sobre la superfície de la pissarra.

Des de l’esmentada entitat educativa es mostren orgullosos que la seva aposta pel suport tecnològic a l’ensenyament sigui reconeguda com una de les capdavanteres en el context illenc. Tanmateix, els inicis són difícils i, com reconeix la directora de l’escola, alguns docents no acaben d’habituar-se a aquest canvi de metodologia. Per contra, altres la fan servir gairebé com a únic recurs de les seves explicacions. Implantar aquests nous sistemes en l’educació no deixa de ser complex. Per començar, s’ha d’invertir en cursos de capacitació del professorat, perquè pugui obtenir un rendiment òptim dels dispositius", comenta Margalida Thomàs. "Però crec que és una metodologia que pot obrir moltes portes, en aquest moment complicat que viu l’ensenyament. Els infants d’avui neixen aferrats a una pantalla, i això es nota en experiències com la nostra", assegura. El cert de tot això és que la participació en les dinàmiques de classe que inclouen aquest suport tecnològic és més elevada, igual que la motivació de l’alumne i el grau d’atenció.

Aposta tecnològica

També és obvi que el grau d’integració de les PDI a les aules de les Balears és, malauradament, molt primari. Si bé hi ha prou centres que tenen almenys una pissarra, casos com aquest, d’una major implantació, costen de trobar. Les raons poden ser aparentment clares: les limitacions del pressupost imperen per sobre de la dinamització de les explicacions. Tanmateix, el coneixement d’aquestes pissarres tecnològiques no ha traspassat l’àmbit més elitista, i encara no acaba d’haver-hi una veu que reclami des del sistema educatiu una major aposta pels elements telemàtics. D’alguna manera, tot això ha de canviar. I més veient la tendència que segueixen alguns dels nostres veïns europeus. Un dels exemples de més implicació el trobam al Regne Unit on, des de fa pocs anys, més d’un 90% dels centres opta per les PDI com a element central a les aules.

Quant a l’aspecte empresarial d’aquest nou sector, les expectatives són bones. Una de les marques líders, la canadenca Smart, vaticina que en els pròxims cinc anys les vendes experimentaran un ascens de més del 200%. Durant aquest curs, la Conselleria d’Educació i Cultura distribuirà un total de 224 pissarres, 187 de portàtils i 37 d’electromagnètiques. El CP S’Hort des Fassers d’Alcúdia, el CP Santa Maria del Mar de Cala d’Or, i a Palma el CP Es Pont, l’IES Arxiduc i el CP Rei Jaume I, destaquen, segons la Conselleria, per un ús intensiu d’aquesta tecnologia.