L’Assemblea nacional francesa votà dijous a favor d’esmenar la Constitució per incloure-hi un reconeixement de la llengua catalana i de la resta de llengües "regionals" a l’Estat francès, entre les quals hi ha l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.

La proposta s’aprovà, gairebé per unanimitat, durant el debat sobre el polèmic projecte de reforma constitucional impulsat pel president Nicolas Sarkozy i pel seu Govern. Així, els legisladors acceptaren la proposta formulada pel diputat Jean-Luc Warsmann, de la UMP de Sarkozy.

L’esmena proposava modificar l’article 1 de la Constitució francesa perquè declari el català i les altres llengües patrimoni de la República. L’article 1 de la Carta Magna francesa afirmava, fins ara: "França és una República indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d’origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L’organització és descentralitzada". Doncs bé, la modificació aprovada hi afegeix: "Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni". És a dir, amb la modificació les llengües "regionals" passen a tenir existència constitucional reconeguda.

Aquesta modificació, aprovada dins el projecte de llei per reformar el text constitucional, encara ha de ser ratificada per una majoria de dos terços del Senat i del Congrés, cosa que es podria produir en poques setmanes.

En qualsevol cas, el canvi d’actitud de l’Estat francès en relació amb la diversitat cultural es troba només en els seus inicis. De moment, el Govern es nega encara a ratificar la Carta europea de llengües regionals, text que França signà el 1999 però que no ha ratificat mai.