L'Alt Consell de Justícia (ACJ) libi canvià ahir a cadena perpètua la condemna a mort que pesaven sobre les cinc infermeres búlgars i el metge palestí, acusats tots ells d'haver contaminat amb el virus de la sida 438 al·lots.

La decisió d'aquesta instància jurídica posada sota l'autoritat del Ministeri de Justícia posa fi al calvari de vuit anys que han viscut els cooperants sanitaris des que foren detinguts el 16 de febrer de 1999.

Tanmateix, encara queda per determinar el procediment que se seguirà perquè les infermeres i el metge puguin ser extradits Bulgària, en virtut del tractat d'extradició que firmaren els governs libi i búlgar.

Mitjans diplomàtics occidentals a Trípoli que seguiren el cas informaren que el detonador de la decisió de l'ACJ es produí aquesta tarda, quan les famílies dels al·lots anunciaren que deixaven de reclamar l'execució de les penes capitals.

Les famílies van prendre aquesta decisió després d'haver rebut cada una d'elles la suma d'un milió de dòlars, gràcies a la mediació duta a terme per la Fundació humanitària Gadafi.

Aquesta Fundació, dirigida per Seif el Islam, un dels fills de Gadafi, al qual es considera el seu hereu polític, mitjançà entre les famílies i els representants del fons internacional creat el 2005 per Bulgària i altres països europeus per assistir a Líbia en la lluita contra la sida.

El pagament de l'anomenat «deute de sang» facilità la revocació de les penes de mort i les infermeres Kristiana Valtcheva, Nasia Nenova, Valentina Siropulo, Valia Tcherveniachka i Snejana Dimitrova, i el metge Achraf Yumaa esperen ara poder abandonar Líbia, encara que la data és encara per determinar.

Els cooperants foren processats en dues ocasions i condemnats a la pena capital per tribunals ordinaris, malgrat els testimonis de diversos experts mèdics que testificaren que la contaminació dels al·lots obeïa a les deficients condicions sanitàries en les quals es trobava el centre de la ciutat de Bengasi.