Xina reconeix l'existència de la propietat privada per primera vegada en la història

L'Assemblea aprova que les empreses estrangeres paguin els mateixos impostos que les xineses

Imatge de l'Assemblea Nacional Popular, que ahir finalitzà a Pequín. | EFE.

TW
0


La Xina reconegué ahir, per primera vegada des de la creació de la República, fa 58 anys, l'existència de la propietat privada, que equipara amb la pública. Així mateix, l'Assemblea Popular aprovà una llei en virtut de la qual a partir de 2008 les empreses estrangeres hauran de pagar un 25% d'imposts i s'equiparan així a les xineses. La llei, que compta amb 247 articles i fou votada en l'últim dia de la reunió anual del Parlament, va ser aprovada per 2.799 vots a favor, 52 en contra i 37 abstencions, i entrarà en vigor l'octubre. Per ser aprovada, la Llei de propietat ha hagut d'esperar gairebé 14 anys, sotmetre's a nombroses reformes i superar l'oposició de la facció més conservadora, és a dir, esquerrana, del Partit Comunista Xinès, que considera que la norma suposa una amenaça per a l'autoritat de l'Estat i el principi d'un cúmul de privatitzacions que convertiran en fum el somni comunista.

Molts dels que hi votaren a favor s'hi oposen; encara que en els darrers anys la capacitat de pressió de l'Assemblea Popular ha augmentat, i els seus membres s'atreveixen ara en les discussions i davant de la premsa a alçar les seves veus discordants. A l'hora de votar s'ha d'acatar la decisió del Govern i totes les lleis acaben ratificades amb aclaparadores majories. La nova llei, bàsicament, reconeix una protecció similar a les propietats públiques i privades, que a hores d'ara (incloent les inversions privades) equivalen a un 65 per cent del producte nacional brut i a un 70 per cent dels imposts recaptats.

L'Assemblea Popular Nacional també aprovà una altra llei menys polèmica entre els parlamentaris que situa en un 25 per cent els imposts que hauran de pagar tant les empreses xineses com les estrangeres, i que entrarà en vigor el gener de 2008. Fins ara, i per atreure la inversió forana, les companyies estrangeres es veien afavorides per nombrosos avantatges impositius, pels quals eren exemptes de pagar imposts durant dos anys, pagaven al voltant del 5% els tres següents i feien contribucions d'un 10 per cent després. Les xineses, mentrestant, es veien obligades a cedir a Hisenda prop del 33 per cent dels seus ingressos.