L'Havana d'avui: «Patria o muerte»

Vaig entrar a Cuba un parell de dies abans d'aquesta festa, després de respondre l'interrogatori d'un oficial de la policia de Duanes. Tot i que posen molts problemes als periodistes, no li vaig amagar la meva condició. Em va deixar passar encara que no tenia el D-6, permís especial de l'Estat cubà als informadors perquè puguin desenvolupar la seva tasca dins l'Antilla major. Eren dies d'optimisme per al règim, o es volia fer aquesta sensació. Estàvem allotjats a un hotel del Malecón, zona popular on el castrisme sembla fort. Els locals dels CDR (a l'exèrcit quasi no se'l veu) estaven oberts, plens de paperines. A l'interior, hi havia bancs, taules i retrats de Fidel i deChé. En cas d'invasió exterior o de contralevolución interior, ells seran els encarregats de mobilitzar la població i, si és necessari, d'agafar les armes.

El dia 25, al memorial Gramma, els dirigents del CDR foren homenatjats. Tot i anar vestits de païsà, formen militarment i es quadren davant les banderes del país i de les forces armades. Allà refermaren el compromís amb la lluita. A aquest museu es troben les restes de l'avió espia nord-americà U-2 que fou abatut per un míssil cubà de fabricació soviètica en els anys 60, fet que desfermà una crisi internacional. També hi estan exposats un míssil exacte al que va abatre l'avió espia i un tanc T-34 igual al de la batalla de Bahía Cochinos.

Els caps de l'Estat cubà criden «a la resistencia» i a la «independencia». Mentrestant, el poble tracta de sobreviure. Al centre de l'Havana, un home major diu que «estam molt preocupats per Castro. Sabem que va vomitar sang. No sé què passarà quan mori». Les cartilles de racionament donen dret a deu ous per persona al mes. «És poc, però el menjar que ens donen és barat», afirma una dona que fa cua a un carrer pròxim al Malecón. Por i orgull nacional es barregen. El règim col·loca tanques en què Bush apareix com un Dràcula, prop de l'agència consular dels Estats Units.