Les tasques avançaven a Nova Orleans, on el president dels Estats Units George W. Bush acceptà la culpa per la ineficaç resposta al Katrina i prometé el major esforç de reconstrucció mai vist, mentre el nombre de morts s'apropa als 800.

A mesura que baixa la inundació, que arribà a afectar el 80% de la ciutat, el nombre de morts augmenta. El darrer balanç oficial situava en 892 les morts: 558 a Luisiana, 218 a Mississippí, 2 a Alabama i 14 a Florida. Les autoritats descarten ara que es compleixin els pronòstics inicials de 10.000 morts.

En aquest marc, el president Bush va prometre la passada matinada una dràstica revisió dels plans d'emergència per a totes les ciutats del país «com una prioritat de seguretat nacional». «El sistema, en tots els nivells del govern, no va estar ben coordinat, i es va veure sobrepassat en els primers dies», digué Bush.

«Quatre anys després de l'aterridora experiència de l'11 de setembre, els nord-americans tenen tot el dret d'esperar una resposta més efectiva en un moment d'emergència. Quan el govern federal falla en una obligació així, com a president som responsable del problema, i de la solució», afegí.

Programa nuclear
D'altra banda, el president George W. Bush rebé ahir horabaixa el seu homòleg rus Vladimir Putin a la Casa Blanca en moments en què Estats Units dóna mostres de preocupació per la cooperació nuclear entre Moscou i Teheran.

Això no obstant, Bush afirmà que ell i el visitant president rus comparteixen l'objectiu de mantenir les armes nuclears fora d'Iran i Corea del Nord.

«Tenim el mateix objectiu: no volem que els iranians tinguin armes nuclears i no volem que els nord-coreans tinguin armes nuclears», digué Bush durant una conferència de premsa conjunta a la Casa Blanca.

El mandatari dels Estats Units no va especificar si les seves converses amb Putin varen incidir a la resistència de Moscou als anomenats de Washington a referir al Consell de Seguretat de l'ONU el cas del programa nuclear iranià, que Bush afirma, té objectius militars.