lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

Berlín perpetua en 2.711 blocs de formigó la memòria de les víctimes de l'Holocaust

El lloc és un solar de 19.000 metres quadrats al costat de la Porta de Brandeburg

88214

Els representants institucionals en el moment d'inaugurar el monument de les víctimes de l'holocaust.

Alemanya inaugurà a la fi, 60 anys després de la II Guerra Mundial, el seu monument dedicat als milions de jueus assassinats pel nazisme, un homenatge plasmat en 2.711 blocs de formigó al centre de Berlín, des d'on va partir l'Holocaust.

Un immens solar de 19.000 metres quadrats, veí de la Porta de Brandeburg i a prop d'on fou la Cancelleria d'Adolf Hitler, serà el lloc per al record de les víctimes, un projecte que nasqué el 1988 i que ni tan sols ha quedat lliure de polèmica.

La plana major de la política alemanya, des del president Horst Koehler i el canceller Gerhard Schroeder fins a l'oposició, assistí al solemne acte, al costat d'un miler de convidats de tot el món.

Els discursos foren realitzats pel trio artífex del memorial: el president del Parlament, Wolfgang Thierse; la impulsora, la periodista Lea Rosh, i l'arquitecte, Peter Eisenman, a més del president del Consell Central dels Jueus d'Alemanya, Paul Spiegel, i una supervivent de l'Holocaust, la poloneso-australiana Sabina van der Linden.

La periodista Rosh posà en marxa el projecte el 1987; Thierse ho encarrilà per la via parlamentària fins aconseguir el sí per àmplia majoria del Bundestag, el 1999; i Eisenman li donà la forma. El resultat és un immens monument, destinat a convertir-se en «testimoni perpetu de la monstruositat hitleriana», segons paraules de Thierse des de la capital del país que «planificà, administrà i executà» l'Holocaust. Un lloc contra l'oblit, «quan no tinguem ja el testimoni dels supervivents».

Eisenman, que es definí com un «treballador» que «lliura orgullós el fruit del seu treball al poble alemany», admeté que el seu disseny era «provocador» per la pròpia simplicitat de les seves formes.

Demanà «respecte» cap a la seva idea estètica i s'acomiadà de la ciutat on ha treballat durant anys amb un «som novaiorquès, però des d'avui una part de la meva ànima queda a Berlín».

La memòria de les víctimes es troba situat a l'obra d'Eisenman al centre de documentació subterrani, un lloc que confronta el visitant amb biografies dels 3'5 milions de jueus assassinats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.