La periodista Sgrena no descarta que ella fos el blanc dels soldats americans

El ministre italià d'Agricultura considera «probable» que el Govern pagàs un rescat

Els italians varen dipositar rams de flors a la tomba del soldat desconegut de Roma en record de Nicola Calipari

Josep Maria SastreRoma07/03/05 0:00

La periodista italiana Giuliana Sgrena no descarta que ella mateixa fos l'objectiu dels tirs de soldats d'Estats Units que atacaren el cotxe amb què la traslladaven l'aeroport, tirs que causaren la mort a l'agent dels Serveis Secrets Nicola Calipari. Per la seva part, el ministre italià d'Agricultura, Giovanni Alemanno, considera «molt probable» que el Govern pagàs un rescat per Sgrena, posada en llibertat divendres passat a l'Iraq després d'un mes de segrest. «Més encara, és àmpliament preferible pagar un preu econòmic que el preu d'una vida humana, o un preu polític que consistiria en xantatge perquè traguessin les tropes (d'Iraq)», va dir Alemanno.

La periodista, alliberada després d'un mes de segrest, no va descartar que l'atac hagués estat deliberat, ja que, segons va indicar, Estats Units va desaprovar la intervenció italiana perquè fos rescatada dels seus captors iraquians.

Sgrena va realitzar aquests comentaris des d'un hospital de Roma on es recupera d'una ferida a l'espatla causada per un resquill de bala. «El fet que els nord-americans no volen negociacions per alliberar els ostatges és conegut», va dir Sgrena a l'emissora de televisió SkyTg24. Les autoritats d'Estats Units han advertit en diverses ocasions que el pagament de rescats fomenta futurs segrests.

«Tothom sap que fan tot el possible per impedir l'adopció d'aquesta pràctica de salvar les vides de persones captives. Per tant, no veig per què he de descartar que jo podria haver estat l'objectiu», va sostenir.

Sgrena va escriure a Il Manifesto sobre la seva posada en llibertat i afirmava que els seus captors la van alertar que «els americans» podien «intervenir-hi». «Va ser el dia més dramàtic de la meva vida», afirmava Sgrena en un text en el qual relatava el seu alliberament.

En contra de la versió d'Estats Units, Sgrena afirmava que els trets no van procedir d'un lloc de control, sinó d'una patrulla, que els soldats no van encendre cap llum ni van llançar cap senyal i que el cotxe no viatjava ràpid. «Només record foc. En aquell moment una pluja de foc i bales va venir cap a nosaltres, i féu callar per sempre les veus alegres d'uns minuts abans», escrivia Sgrena.

D'altra banda, ahir es va realitzar l'autòpsia de Calipari. Segons metges forenses, l'agent va rebre un sol tret a la templa i va morir a l'acte. El cos va arribar dissabte a Roma i ahir es va instal·lar la capella ardent en el complex Vittoriano de la plaça de Venècia. En les primeres hores, almenys unes 10.000 persones varen passar a retre-li homenatge; moltes feren coa per donar-li l'últim adéu mentre queia la pluja a la capital italiana. Avui s'oficiarà un funeral d'Estat.