Protestes en el primer aniversari de la guerra

Ciutats de tot Europa celebraran avui manifestacions en contra de la guerra

La Policia emmanilla diversos participants a la manifestació a San Francisco. <br/>

La Policia emmanilla diversos participants a la manifestació a San Francisco.
| Foto: Reuters.

E.P.Madrid20/03/04 0:00

Avui fa un any que començà la guerra de l'Iraq. El 20 de març de 2003 començaren a caure les primeres bombes sobre Bagdad i, en poques setmanes, s'acabà amb l'ocupació de la capital per part de les forces dels Estats Units. Saddam Hussein, l'home que havia regit el destí d'Iraq durant més de dues dècades, havia estat enderrocat. Des de llavors, el panorama ha fet molts tombs, amb noves institucions, un increment de la violència, la captura de l'expresident i, com a element més significatiu, la constatació que el règim de Bagdad no tenia realment armes de destrucció massiva que amenaçassin la pau del món.

Segons els darrers sondeigs realitzats als Estats Units, els nord-americans estan actualment menys conformes amb la guerra que abans de la guerra, segurament a causa de l'elevat cost humà que està suposant la presència a Iraq. Des de l'1 de maig de 2003, dia en el qual Bush va anunciar oficialment el final de la guerra, han mort més de 280 soldats dels Estats Units per accions de la resistència armada iraquiana.

Fins a la data, l'únic òrgan més o menys representatiu del país, encara que hagi estat instal·lat pels nord-americans, és el Consell de Govern Transitori d'Iraq, constituït per l'Autoritat Provisional de la Coalició el juliol de 2003. El Consell compta amb alguns poders importants, com anomenar i cessar ministres i controlar el pressupost nacional, però el cert és que el poder real a Iraq recau en l'Autoritat Provisional de la Coalició, que controla la «seguretat operativa» i pot vetar decisions preses pel Consell.

El passat 8 de març, el Consell de Govern aprovà l'anomenada Llei administrativa provisional, una espècie de Constitució provisional l'articulat de la qual legitima l'autonomia kurda i estableix l'Islam com una de les fonts de la legislació, a part de consagrar l'ocupació i concedir el control de la seguretat del país a les forces de la Coalició. Aquest text servirà de Llei suprema d'Iraq durant l'exercici del futur Govern Iraquià Interí, que haurà d'estar constituït abans de l'1 de juliol de 2004, data en la qual l'Autoritat de la Coalició hauria de dissoldre's. El Parlament elegit redactarà una nova i definitiva Constitució, que haurà de sotmetre's a referèndum no després del 15 d'octubre d'aquest any. Si s'aprova se celebraran noves eleccions abans de final de 2005 per constituir un Govern definitiu.

Amnistia Internacional denuncià dijous que les tropes de la Coalició fan un ús «excessiu o innecessari» de mitjans letals, fet que ha causat la mort d'un nombre indeterminat de civils, i va advertir que milers de persones es troben privades de llibertat «en dures condicions, per temps prolongat i, en molts casos, sense que s'hagi reconegut la seva detenció». Per la seva banda, la Comissió Iraquiana de Drets Humans acusà recentment les tropes de la Coalició de 17.488 detencions, 412 morts, 620 casos de tortura, 6.100 desaparicions, 179 assassinats de persones no relacionades amb la resistència i 266 habitatges destruïts.