Putin demana al Kremlin «aniquilar» la guerrilla independentista txetxena

Desestima les mesures preventives i segueix la línia de l'extrema dreta russa

Vladimir Putin es mostrà inflexible al Kremlin

AgènciesMoscou08/07/03 0:00

El president rus, Vladimir Putin, demanà ahir una guerra sense aturall contra el terrorisme, després de l'atemptat suïcida amb explosius que dissabte passat causà quinze morts -darrera xifra- i deixà més de mig centenar de ferits a Moscou. Als terroristes «se'ls ha de treure dels soterranis i caus on s'oculten i aniquilar-los», digué el número u del Kremlin en una reunió amb la plana major del Govern, en què destacà la inutilitat de les mesures preventives.

Putin recalcà que l'objectiu dels terroristes és frustrar el procés d'arranjament polític que impulsa el Kremlin per a Txetxènia i reafirmà que Moscou mai no negociarà amb els separatistes txetxens. «Els bandits que actuen a Txetxènia no només estan vinculats amb organitzacions terroristes internacionals, sinó que són possiblement el grup més perillós de la xarxa terrorista internacional», afegí el president.

«Vull subratllar que cap país del món no cedeix davant del terrorisme. Tampoc no ho farà Rússia, perquè el primer pas en aquesta direcció suposaria el començament de la destrucció de l'Estat i llavors el nombre de víctimes seria deu, cent, mil vegades més elevat», digué. D'aquesta manera, el president rus sortia al pas dels que critiquen el pla de pacificació de Txetxènia impulsat pel Kremlin, que descarta tota negociació amb la guerrilla secessionista.

«La tragèdia de Txetxènia continua sense resoldre's. Les eleccions presidencials a Txetxènia són una profanació, ja que no hi haurà pau en aquesta república ni «a la resta del país fins que les autoritats no abordin amb serietat el problema», digué Boris Nemtsov, líder de la Unió de Forces de Dreta.

El pla de reparació per a Txetxènia promogut per Moscou inclou, a més dels comicis presidencials -convocats per al pròxim 5 d'octubre-, la firma d'un tractat de delimitació de competències i la retirada del territori txetxè de part de les tropes russes. Segons el diari liberaRusski Kurier, l'atemptat de dissabte, a més de causar morts i ferits, acabà amb «la creença cada vegada més generalitzada que estava donant fruits l'estratègia de les autoritats per pacificar Txetxènia».