El BCE va fer ahir el que esperaven els mercats i els governs de la zona euro i va rebaixar els tipus d'interès mig punt, situant el preu dels diners en el 2'75 per cent, el seu nivell més baix des de novembre de 1999. El president de l'institut emissor, Wim Duisenberg, espera amb aquesta mesura impulsar el creixement als països de la moneda única que, segons les previsions que la Comissió Europea va realitzar dimecres, està a la vora de l'estancament o, fins i tot, de la recessió. Per justificar la seva decisió, va argumentar a més que les pressions inflacionistes s'estan relaxant, una cosa que és cert en termes de mitjana dels Dotze, però no per a alguns països, com l'Estat espanyol.
El Consell de Governadors del Banc Central Europeu va rebaixar el seu principal tipus director, el de refinançament fins al 2'75 per cent, el seu menor nivell des de novembre de 1999, quan es va situar en el 3 per cent, i un quart de punt per sobre del mínim històric. Els altres dos tipus es rebaixen també mig punt, així el marginal es queda en el 3'75 per cent i el de dipòsit en 1'75 per cent. El valor de referència fixat per a la taxa de creixement interanual de la massa monetària es manté en el 4'5 per cent.
El BCE s'ha resistit durant més d'un any a modificar el preu dels diners. L'últim canvi de política monetària es va produir el 8 de novembre de 2001, amb una rebaixa de mig punt impulsada per l'alentiment de la inflació a l'Eurozona. La rebaixa d'ahir és la sisena decidida pel BCE des del naixement de l'euro, el gener de 1999. La decisió d'ahir revela que l'institut emissor ha moderat la seva preocupació per les pressions inflacionistes a la zona euro i sembla més inquiet per l'alentiment del creixement de l'economia dels Dotze.
«La nostra informació més recent enforteix els indicis de descens de la pressió inflacionista. Les dades de la zona euro suggereixen que la tònica general de l'economia continua deslluïda», afirmà Duisenberg al final de la reunió dels governadors, mostrant-se confiat que la rebaixa dels tipus d'interès ajudi a millorar les perspectives econòmiques de la zona euro, ja que «no han desaparegut els riscs a la baixa per al creixement».
