La comunitat internacional, el món de les finances i representants religiosos s'afegiren ahir a l'homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units i condemnaren el terrorisme. Milions de persones al món seguiren per televisió els solemnes i emotius actes a Nova York i Washington en memòria de les víctimes de la tragèdia, en la qual moriren més de 3.000 persones, que deixà en cendres les Torres Bessones del World Trade Center, i va fer que el Pentàgon trontollàs. Els missatges, els actes i gests de solidaritat amb el poble dels Estats Units arribaren des dels més forts aliats: l'OTAN i la Unió Europea, de Rússia, Xina i fins i tot d'alguns països àrabs, recelosos amb les intencions de Washington de dur a terme un atac contra l'Iraq per evitar un altre niu de terrorisme com Afganistan.
En alguns països, com Irlanda i el Regne Unit, en parlaments nacionals, institucions internacionals i en molts mercats borsaris es guardà un minut de silenci en memòria de les víctimes. L'11 de setembre «posà a prova la nostra fe», però també «ens llançà en les nostres creences particulars quan lluitàvem per donar sentit al que havia passat», afirmà ahir el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, que destacà que els atemptats foren el major repte a l'esperit i objectius de les Nacions Unides.
Els acords de la marxa fúnebre sonaren a l'esplanada del Parlament Europeu interpretats per una banda militar dels Estats Units davant centenars de persones que es congregaren sota la pluja en l'acte oficial organitzat per les institucions a Brussel·les. També en un acte a la seu de l'OTAN, el secretari general de la mateixa, George Robertson, declarà que «hem d'estar preparats per afrontar l'amenaça de les armes de destrucció massiva, que donen als terroristes i règims deshonests la capacitat per sembrar fins i tot major horror entre la nostra gent».
A Londres, el primer ministre britànic, Tony Blair, els membres del seu Govern, com també el príncep Carles de Gal·les assistiren a una cerimònia religiosa a la catedral de Sant Pau en memòria de les víctimes. Unes dues mil persones, entre ells familiars i amics dels 67 britànics que perderen la vida als atacs, ompliren el temple londinenc, mentre que centenars de ciutadans quedaren a l'entrada per retre homenatge als morts. El president francès, Jacques Chirac, reafirmà la «solidaritat» del seu país amb els EUA i la seva voluntat de combatre el «terrorisme internacional», la barbàrie i les forces de l'odi que motivaren una tragèdia de tal magnitud.
El seu col·lega rus, Vladimir Putin, qui fou fa un any el primer líder mundial a telefonar al president nord-americà, George W. Bush, per expressar-li les seves condolences, també ahir s'avançà per reafirmar «el suport del poble rus al poble d'Amèrica». «A Rússia deim que el temps ho cura tot, però hi ha coses que no podem ni hem d'oblidar... Avui, juntament amb vosaltres, recordam els que moriren a Nova York i Washington», va dir Putin a Bush en telefonar-li durant la matinada a Moscou. El papa Joan Pau II va llançar ahir una crida a la comunitat internacional perquè desterri amb la justícia «les explosions incontrolables del desig de revenja». A la regió dels Balcans, el cor Obilic-Krsmanovic interpretà el Rèquiem de Wolgang Amadeus Mozart al Teatre Nacional de Belgrad, i a la província de Kosovo diversos milers de persones es van congregar a les places de les grans ciutats per retre homenatge a les víctimes de l'11-S.
