Detenen per segrest, tortura i homicidi l'exdictador Galtieri

L'antic mandatari està acusat de la mort d'una vintena de guerrillers opositors durant el seu règim

Leopoldo Galtieri, exdictador argentí

EfeBuenos Aires12/07/02 0:00

L'exdictador argentí Leopoldo Galtieri va quedar detingut ahir per la seva presumpta responsabilitat en el segrest, tortura i homicidi d'una vintena de guerrillers «montoneros» durant el darrer règim militar (1976-1983). De fet, l'expresident es va presentar a un regiment de Buenos Aires un dia després que el jutge Claudio Bonadío, a càrrec de la investigació, lliuràs una ordre de detenció que també inclou 41 militars més i expolicies, segons informaren fonts judicials. Tots estaven al Servei d'Intel·ligència de l'Exèrcit durant el govern militar i els fets pels quals Bonadío n'ha ordenat la detenció succeïren el 1980.

Galtieri, que ahir mateix fou traslladat als tribunals per prestar declaració davant del magistrat, governà durant la guerra que l'Argentina va lliurar amb la Gran Bretanya el 1982 per la possessió de les illes Malvines. El conflicte bèl·lic lliurat a l'Atlàntic sud acabà amb la rendició de les tropes argentines, després de més de dos mesos de combats. El 1986 l'exdictador fou sentenciat per un tribunal militar a 12 anys de presó per «negligència» i «imperícia» en l'actuació durant la guerra, però 3 anys després quedà en llibertat gràcies a un indult de l'aleshores president d'Argentina, Carlos Ménem.

L'ordre de captura dictada pel jutge Bonadío també inclou l'exgeneral Guillermo Suárez Mason, l'excap de l'Exèrcit Cristino Nicolaides, el general retirat Juan Ramón Mabragaño i l'excap de la Policia Federal Raúl Ojeda. El magistrat porta una causa en què busca determinar el destí final d'uns 20 «montoneros» que foren segrestats i romanen desapareguts. Bonadío és un dels jutges que considera nul·les les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, dictades el 1985 i 1987, respectivament, i que suposaren que milers d'acusats de violacions dels drets humans no responguessin davant la Justícia.

Els caps de les Juntes Militars que governaren l'Argentina del 1976 al 1983 foren jutjats i condemnats, però es beneficiaren d'un indult dictat el 1990, durant l'administració presidencial de Ménem. Això no obstant, alguns, com Rafael Videla i Emilio Massera, varen haver de respondre després davant de la Justícia i es troben sota arrest domiciliari per quedar-se amb fills de desapareguts.