El Govern suspèn les privatitzacions

L'executiu peruà provocà la dimissió del titular d'Interior

E.P.Lima21/06/02 0:00

Mitjançant la 'Declaració d'Arequipa', subscrita entre la Comissió d'Alt Nivell de l'Executiu, representants de l'assemblea de batles i el Front Ampli Cívic d'Arequipa, es va posar fi al procés de privatització de les empreses elèctriques Egasa i Egesur, fins que el Poder Judicial prengui una decisió sobre això. Com a primera conseqüència política dels acords subscrits, Fernando Rospigliosi va renunciar al càrrec de ministre de l'Interior, mentre que es va acordar deixar sense efecte l'estat d'emergència declarat al departament meridional en un termini de 48 hores, amb l'objectiu de restablir l'ordre públic en aquesta ciutat, que ha sofert violents disturbis des de divendres passat, i evitar més vessament de sang i majors danys a l'economia arequipenya i al turisme.

El ministre peruà de l'Interior va dimitir del seu càrrec perquè està en desacord amb la decisió del Govern d'Alejandro Toledo de deixar en suspens la privatització de les elèctriques Egasa i Egesur en la meridional província d'Arequipa, renúncia que l'Executiu peruà va qualificar d'«innecessària», encara que va descartar que el gabinet de ministres es trobi en crisi. El ministre sortint va agrair a Toledo que comptàs amb ell per col·laborar «en la recuperació de la Democràcia», i li va desitjar «el millor dels èxits» al seu Govern. La dimissió de Fernando Rospigliosi va ser la primera conseqüència política de l'acord subscrit entre l'Executiu i els líders de les protestes a Arequipa, a les que es varen sumar altres departaments del sud del Perú.

L'esmentat tractat recull, així mateix, la suspensió en un termini de 48 hores de la declaració de l'estat d'emergència disposat a la regió per l'Administració Toledo, amb la respectiva invocació a la pau i a l'ordre públic, mentre sol·licita que cessin els actes de protesta a tot el país. Per la seva part, els batles de la regió d'Arequipa i els representants del Front Ampli Cívic expressaren de manera unilateral la seva disconformitat amb el procés de privatització, i sol·licitaren realitzar «consultes populars» sobre els futurs processos a nivell de tot l'Estat peruà.