La Convenció per al futur d'Europa, creada a fi de preparar la pròxima reforma de les institucions comunitàries, va començar ahir la seva etapa amb una intenció clara: proposar als Quinze una Constitució per a la Unió Europea, que doni a la UE un paper en el món i als seus ciutadans uns drets i un model socials. El president de la Convenció, l'excap d'Estat francès Valéry Giscard d'Estaing, va arribar a parlar de «fracàs» d'aquest organisme si les seves feines no conclouen amb una proposta del que va anomenar Tractat constitucional, «per evitar problemes semàntics».

El president del Govern i president de torn del Consell Europeu, José María Aznar, que va inaugurar la Convenció, va afirmar que «el demà polític europeu ha de ser el d'una constitucionalització pluralista, respectuosa amb les múltiples ordinacions dels seus estats membre». Per això, va apostar per desenvolupar el dret comunitari, com el «camí cap a una Constitució per als ciutadans europeus», per difuminar així l'horitzó temporal que vol per a aquest text.

Un altre president, el de la Comissió Europea, Romano Prodi, va ser molt més explícit i demanà per a la UE «una Constitució que assenyali el naixement d'una Europa política», encara que advertint que no s'ha «de perdre de vista l'originalitat de la integració europea», ni que la UE és «una unió de pobles» i no pretén «construir un superestat».

En la sessió inaugural, els 105 membres d'aquest nou organisme escoltaren intervencions d'Aznar, Prodi, Giscard d'Estaing i del president del Parlament Europeu. Hi foren freqüents les mencions dels «pares fundadors» de la UE, «un grapat de visionaris, lúcids i valents», va dir Prodi. També la posada en circulació de l'euro, que des d'avui és ja l'única moneda de curs legal en 12 països.

Reformes necessàries  
El president de torn de la UE, José María Aznar, va enumerar les diferents matèries en què s'han de centrar els esforços: perfeccionar l'espai de llibertat, seguretat i justícia; modernitzar «el model social europeu per aconseguir la plena ocupació i el desenvolupament d'una vertadera política exterior i defensa comuna». Aznar va negar «les opinions que perceben una crisi existencial en el procés d'integració» europea i va afirmar que la unitat aconseguida és la victòria d'una experiència històrica, que «descansa en les polítiques comunes i els fonaments sòlids d'un mercat i d'una moneda únics».