El president Pastrana acusa les FARC de «segrestar la democràcia»

L'ONU demana als rebels que alliberin la candidata Betancourt

ReutersBogotà26/02/02 0:00

El president de Colòmbia va acusar ahir les FARC, la principal força guerrillera esquerrana del país, d'atemptar contra la democràcia amb el segrest de la candidata presidencial Ingrid Betancourt. «Els violents han tornat a atemptar contra la democràcia i aquesta vegada han segrestat una candidata presidencial en un acte que condemnam amb tota la força de la nostra veu», va dir Andrés Pastrana, en to enèrgic. El secretari general de l'ONU, Kofi Annan, també condemnà el segrest i demanà als rebels que la capturaren que l'alliberin juntament amb altres captius, segons confirmà ahir un portaveu de l'organisme.

La candidata independent Ingrid Betancourt va ser segrestada dissabte per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), quan tractava d'ingressar per carretera al poble de San Vicente, el més gran de la zona de distensió que intenta reocupar l'Exèrcit després de la ruptura de les negociacions de pau. La dirigent política, de 40 anys, va desatendre les recomanacions del Govern i de les autoritats militars, que la van advertir sobre els riscs de fer el viatge per carretera davant de la presència de guerrillers a la zona.

Betancourt, qui registra menys d'un 1 per cent en les intencions de vot de cara a les eleccions presidencials del 26 de maig, es va sumar a cinc congressistes i a desenes de civils segrestats per les FARC en els darrers anys. «Segrestar membres del Congrés, segrestar una candidata presidencial i colombians és un segrest a la democràcia», va afegir Pastrana, qui dimecres va trencar les infructuoses negociacions de pau de més de tres anys.

Les FARC cerquen pressionar el Govern per bescanviar els legisladors i la candidata presidencial per rebels empresonats a les presons governamentals, d'acord amb fonts de la seguretat. Colòmbia, país de més de 40 milions d'habitants, afronta la guerra interna més prolongada del continent, que només en la darrera dècada va deixar 40.000 persones mortes. La UE va condemnar ahir el segrest de Betancourt i va demanar als rebels que respectin la seva vida i l'alliberin. Mentrestant, unitats d'elit de l'Exèrcit, amb el suport d'helicòpters, van continuar assumint el control de l'antic indret en el qual van viure, amb comoditats i sense la pressió militar, els líders de la guerrilla i 4.000 dels seus combatents.

Ofensiva
L'Exèrcit colombià es disposava ahir a reprendre el control de dos pobles de l'antiga zona neutral, La Macarena i La Uribe (sud-est), aquest darrer considerat com el bastió històric del cap i fundador de la guerrilla de les FARC, Manuel Marulanda, «Tirofijo». «Estam preparant l'operació aèria i terrestre per restablir l'ordre i la democràcia a La Macarena i a La Uribe, tal com ja ho vam fer en les altres tres localitats, compreses a l'antiga zona neutral», va assegurar una font oficial.