El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, posà fi ahir al contenciós que mantenia amb els seus catorze socis comunitaris en acceptar subscriure finalment l'ordre de detenció europea amb alguns matisos de procediment. Després d'una llarga entrevista a Roma amb el president de torn de la UE, el seu homòleg belga, Guy Verhofstadt, Berlusconi va fer públic l'acord. La rectificació ha servit al cap de l'Executiu italià per allunyar-se del remolí de polèmica en què l'havia col·locat la seva negativa inicial a donar cabuda en l'«euroordre» a delictes no vinculats directament amb el terrorisme, com ara la corrupció, el reciclatge de doblers o la xenofòbia.
A la recerca d'una sortida de compromís, perfilada fins a altes hores de la matinada amb els seus socis de gabinet, el líder conservador ha aconseguit que la presidència belga s'avengui a introduir una qüestió de procediment en la decisió adoptada pels ministres de Justícia i d'Interior de la UE el passat dia 6 a Brussel·les. Es tracta de supeditar l'execució a Itàlia de l'ordre de detenció europea a l'adequació dels procediments del dret italià a les noves mesures comunitàries, cosa que implicaria una eventual modificació de la Constitució.
«Itàlia accepta l'ordre de detenció europea i s'avé a firmar un acord que haurà de tenir en compte les necessàries modificacions dels procediments de dret intern per fer-los compatibles amb les normes noves», afirmà Berlusconi.
Però el vistiplau donat a l'«euroordre» per Itàlia haurà de ser revisat novament a Brussel·les pel Comitè de Representants Permanents davant la UE aquesta mateixa setmana. Malgrat tot, amb les declaracions fetes ahir per Berlusconi no n'hi hagué prou per donar-la per aprovada. Els ambaixadors dels Qunze, la presidència del Consell i el Servei Jurídic hauran de comprovar que Itàlia s'afegeix efectivament al posicionament comú.
