Les borses de Nova York tornaren a l'activitat amb una caiguda històrica

Els experts situen la baixada, del 7%, dins el previst mentre a Europa els mercats pugen

Els «brokers» de Wall Street recordaven ahir Déu | Foto: REUTERS.

AgènciesPalma18/09/01 0:00

Les borses de Nova York varen tancar ahir dilluns amb pèrdues històriques, encara que dins del previst, en el primer dia de cotització després de l'atemptat terrorista perpetrat dimarts contra el World Trade Center. Segons xifres preliminars, la mitjana Dow Jones d'Industrials, el més significatiu de Wall Street, es va enfonsar 677'41 punts o un 7'05 per cent i es va situar en els 8.925'10 punts, fet que suposa la major caiguda en punts de la seva història, que abans va ser de 616'23 punts el 14 d'abril del 2000. El mercat electrònic Nasdaq, en què cotitzen les firmes de noves tecnologies, com telecomunicacions, ordenadors i internet, va retrocedir 115'99 punts o un 6'84 per fixar-se en els 1.579'31 punts des dels 1.695'41 punts als quals va tancar el dilluns anterior. El S&P 500, que mesura la variació de cinccentes empreses, va caure 53'31 punts o un 4'88 per cent del seu valor i es detingué en els 1.039'23 punts, enfront dels 1.092'54 punts que registrà el 10 de setembre.

Les claus de la sessió foren que els inversors cercaren ahir valors segurs després dels atacs terroristes amb avions contra les Torres Bessones a Nova York i l'edifici del Pentàgon a Washington, fet que provocà fortes pèrdues en sectors com aviació, viatges i assegurances. La indústria més afectada, amb un descens catastròfic, foren les aerolínies, que arribaren a perdre quasi una tercera part del seu valor, per les cancel·lacions de reserves que s'han produït. Els títols de la societat matriu d'American Airlines, AMR, la major companyia aèria als EUA, varen caure 11'15 dòlars i es cotitzaven a 18'5 dòlars, cosa que significa un declivi de més del 40 per cent. Prova de la crisi aeronàutica és que US Airways ha anunciat la supressió d'11.000 llocs de feina pel descens de reserves.

Per la seva part, les borses europees, excepte el mercat de Milan, registraren ahir els seus guanys al tancament de la seva sessió, després d'haver respost amb lleus pujades a les fortes pèrdues registrades per Wall Street en la seva obertura, i entestades per la que semblava, a mitja horabaixa, a la posterior estabilització de la plaça novaiorquesa. La Borsa de Frankurt, on els valors cotitzaren fins més tard, liderava els guanys amb una pujada del 3'90 per cent (160'51 punts), situant-se en els 4.276'49 sencers. El parquet parisenc tancà la jornada d'ahir amb una revalorització del seu índex estrella, el CAC-40, fins situar-se en 4.015'46 punts, fet que suposa un augment del 2'71 per cent (105'97 punts).

Molt a prop se situà la Borsa de Londres, que registrà una pujada del 2'12 per cent (100'80 punts), fins arribar els 4.856'50 sencers. Per contra, la Borsa de Milan invertia la tendència dels mercats europeus i perdia un 0'17 per cent (33 punts), fins totalitzar 19.773 punts. La reobertura de Wall Street, amb una caiguda inferior a la descomptada per les places europees, també va estar acollida amb entusiasme per l'Íbex-35, i l'índex espanyol va recuperar la cota psicològica dels 7.000 punts, impulsat per Telefónica i els bancs. En concret, l'Ibex-35 es va revaloritzar un 2'65 per cent, amb la qual cosa es va situar en 7.094'80 punts, mentre que l'Índex General va pujar un 2'46 per cent, fins a les 702'96 unitats.