Les borses de Nova York varen tancar ahir dilluns amb pèrdues
històriques, encara que dins del previst, en el primer dia de
cotització després de l'atemptat terrorista perpetrat dimarts
contra el World Trade Center. Segons xifres preliminars, la mitjana
Dow Jones d'Industrials, el més significatiu de Wall Street, es va
enfonsar 677'41 punts o un 7'05 per cent i es va situar en els
8.925'10 punts, fet que suposa la major caiguda en punts de la seva
història, que abans va ser de 616'23 punts el 14 d'abril del 2000.
El mercat electrònic Nasdaq, en què cotitzen les firmes de noves
tecnologies, com telecomunicacions, ordenadors i internet, va
retrocedir 115'99 punts o un 6'84 per fixar-se en els 1.579'31
punts des dels 1.695'41 punts als quals va tancar el dilluns
anterior. El S&P 500, que mesura la variació de cinccentes
empreses, va caure 53'31 punts o un 4'88 per cent del seu valor i
es detingué en els 1.039'23 punts, enfront dels 1.092'54 punts que
registrà el 10 de setembre.
Les claus de la sessió foren que els inversors cercaren ahir
valors segurs després dels atacs terroristes amb avions contra les
Torres Bessones a Nova York i l'edifici del Pentàgon a Washington,
fet que provocà fortes pèrdues en sectors com aviació, viatges i
assegurances. La indústria més afectada, amb un descens
catastròfic, foren les aerolínies, que arribaren a perdre quasi una
tercera part del seu valor, per les cancel·lacions de reserves que
s'han produït. Els títols de la societat matriu d'American
Airlines, AMR, la major companyia aèria als EUA, varen caure 11'15
dòlars i es cotitzaven a 18'5 dòlars, cosa que significa un declivi
de més del 40 per cent. Prova de la crisi aeronàutica és que US
Airways ha anunciat la supressió d'11.000 llocs de feina pel
descens de reserves.
Per la seva part, les borses europees, excepte el mercat de
Milan, registraren ahir els seus guanys al tancament de la seva
sessió, després d'haver respost amb lleus pujades a les fortes
pèrdues registrades per Wall Street en la seva obertura, i
entestades per la que semblava, a mitja horabaixa, a la posterior
estabilització de la plaça novaiorquesa. La Borsa de Frankurt, on
els valors cotitzaren fins més tard, liderava els guanys amb una
pujada del 3'90 per cent (160'51 punts), situant-se en els 4.276'49
sencers. El parquet parisenc tancà la jornada d'ahir amb una
revalorització del seu índex estrella, el CAC-40, fins situar-se en
4.015'46 punts, fet que suposa un augment del 2'71 per cent (105'97
punts).
Molt a prop se situà la Borsa de Londres, que registrà una
pujada del 2'12 per cent (100'80 punts), fins arribar els 4.856'50
sencers. Per contra, la Borsa de Milan invertia la tendència dels
mercats europeus i perdia un 0'17 per cent (33 punts), fins
totalitzar 19.773 punts. La reobertura de Wall Street, amb una
caiguda inferior a la descomptada per les places europees, també va
estar acollida amb entusiasme per l'Íbex-35, i l'índex espanyol va
recuperar la cota psicològica dels 7.000 punts, impulsat per
Telefónica i els bancs. En concret, l'Ibex-35 es va revaloritzar un
2'65 per cent, amb la qual cosa es va situar en 7.094'80 punts,
mentre que l'Índex General va pujar un 2'46 per cent, fins a les
702'96 unitats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.