Berlín aplaudí la versió per a òpera de «La Casa de Bernarda Alba»

La Casa de Bernarda Alba és una òpera en tres actes no interromputs. El compositor i autor del llibret ha respectat l'estructura del text de Lorca, encara que ha hagut de «comprimir-lo». La proposta de Reimann crea des d'un principi una gran tensió interpretativa que es manté al llarg de tota l'obra. L'òpera concedeix una gran importància a la interpretació teatral dramàtica, ja que ell escull obres consagrades contemporànies per connectar amb el públic i cercar un llenguatge poètic.

Reimann aguanta durant tota la peça la claustrofòbia lorquiana mitjançant tres camps de to que se sobreposen de forma dissonant i només en alguns moments molt concrets creen una melodia. Ho fa mitjançant quatre pianos, representatius de l'agressivitat de les filles de Bernarda Alba. Un seguit d'instruments de vent i corda simbolitzen el caràcter de Bernarda, mentre que els violoncels, representen el món exterior.