Milers d'iraquians marxaren ahir pels carrers de Bagdad per protestar contra l'atac aeri de divendres, duit a terme per avions dels Estats Units i del Regne Unit en un sector proper a la capital. La manifestació, la major realitzada a Bagdad des dels quatre dies de bombardeigs aliats el desembre de 1998, fou organitzada pel governant partit Baath, del president Saddam Hussein. Mentrestant, l'Iraq envià una carta al secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, demanant una condemna a l'atac, en el qual moriren tres persones.
D'acord amb testimonis, més de 10.000 persones sortiren als carrers corejant consignes contra el president nord-americà, George W. Bush, qui ordenà el bombardeig només poques setmanes després d'arribar a la Casa Blanca. Els manifestants cridaren «Llarga vida a Saddam Hussein» i cremaren banderes nord-americanes i israelianes.
Enmig de les crides a la venjança dels diaris governamentals iraquians, Hussein i els seus principals ajudants discutiren plans de resposta militar en cas d'un altre atac. «El secretari general de l'ONU i president del Consell de Seguretat ha de condemnar l'agressió militar i fer les passes apropiades per evitar que aquests bombardeigs ocorrin de nou», indicà la carta enviada a Annan pel canceller iraquià Mohammed Saeed al-Sahaf.
«L'Iraq continuarà desafiant els avions aliats que volen pel seu espai aeri», va dir a Bagdad el ministre de Comerç iraquià, Mohammed Mehdi Saleh. L'oficina de l'ONU a la capital iraquiana va dir que havia pres precaucions després de l'atac, però assegurà que el seu programa humanitari continuava funcionant.
