«La cara manllevada» o el camí a la maduresa de la mà de Gabriel Galmés

L'escriptor, llicenciat en filologia anglesa, va néixer a Manacor el 1962 i es va introduir en el món literari el 1986 amb un recull de relats breus, Parfait amour per decantar-se després pel camí de la novel·la, que després d'El rei de la casa, La vida perdurable i El rei de la selva l'ha conduit fins a la creació d'aquesta que es presentarà dimecres 29 de novembre, Una cara manllevada. En aquesta narració Galmés mostra, tal vegada amb un punt d'amargor, com el descobriment de la sensatesa resulta trobar-se molt allunyat dels grans propòsits i els fets grandiloqüents.

Això ho fa a través d'alguns dels protagonistes de la seva primera novel·la que, inevitablement, han crescut a través del temps i les pàgines i han arribat a la relativa maduresa dels 35 anys. Entorn d'aquests, Titus Palmer, Annabel Artigas, Xim Valls, i altres de nous el novel·lista recrea un paisatge en què la dificultat de madurar i la pèrdua de punts de refèrencia ocasionen el desconcert i la incapacitat de crear nous referents amb la convicció suficient.