La cimera clausurada ahir a Zagreb enuncià els termes d'un pacte
entre els dirigents de la UE i de les cinc repúbliques sorgides de
l'antiga Iugoslàvia, més Albània, per «europeitzar» i pacificar
definitivament els Balcans.
Els governs d'Albània, Bòsnia-Herzegovina, Croàcia, Eslovènia,
Macedònia i Iugoslàvia es comprometeren a establir entre ells
«convenis de cooperació regional», segons reflecteix el text
definitiu de la Declaració de Zagreb. Aquests acords no suposaran
la resurrecció de la vella Iugoslàvia, sinó el marc imprescindible
per superar disputes seculars i sangnants i facilitar l'aproximació
a Europa.
Els nous acords inclouran «un diàleg polític, l'objectiu d'una
zona regional de lliure comerç, així com una cooperació estreta en
l'àmbit de la justícia i els temes d'interior». Així i tot, el
president iugoslau, Vojislav Kostunica, va advertir en el seu
discurs que la província de Kosovo és el problema més gran que té
Europa en aquests moments, i que podria provocar altres conflictes
a la regió.
Kostunica va culpar la UE i l'ONU de no haver estat capaços de
fer respectar la resolució 1244 del Consell de Seguretat de Nacions
Unides i de no haver aturat la neteja ètnica contra la població
sèrbia de la província. En aquest sentit, va assegurar que Kosovo
és l'única regió d'Europa on regna el terror i on continua estant
present l'èxode de tot un poble.
El seu discurs va ser dur en advertir que, sense el compliment
adequat de la resolució 1244, que va establir el juny de 1999
l'administració internacional de la província, no hi haurà pau ni a
Kosovo, ni als Balcans, ni a Europa. No obstant això, Kostunica va
afegir que la República Federal Iugoslava (RFY) i els seus veïns
dels Balcans no han d'esperar que es resolgui la situació de la
província autònoma per començar a posar en marxa la cooperació
regional, una de les iniciatives en les quals més va incidir la
cimera de Zagreb.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.