La cimera clausurada ahir a Zagreb enuncià els termes d'un pacte entre els dirigents de la UE i de les cinc repúbliques sorgides de l'antiga Iugoslàvia, més Albània, per «europeitzar» i pacificar definitivament els Balcans.

Els governs d'Albània, Bòsnia-Herzegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia i Iugoslàvia es comprometeren a establir entre ells «convenis de cooperació regional», segons reflecteix el text definitiu de la Declaració de Zagreb. Aquests acords no suposaran la resurrecció de la vella Iugoslàvia, sinó el marc imprescindible per superar disputes seculars i sangnants i facilitar l'aproximació a Europa.

Els nous acords inclouran «un diàleg polític, l'objectiu d'una zona regional de lliure comerç, així com una cooperació estreta en l'àmbit de la justícia i els temes d'interior». Així i tot, el president iugoslau, Vojislav Kostunica, va advertir en el seu discurs que la província de Kosovo és el problema més gran que té Europa en aquests moments, i que podria provocar altres conflictes a la regió.

Kostunica va culpar la UE i l'ONU de no haver estat capaços de fer respectar la resolució 1244 del Consell de Seguretat de Nacions Unides i de no haver aturat la neteja ètnica contra la població sèrbia de la província. En aquest sentit, va assegurar que Kosovo és l'única regió d'Europa on regna el terror i on continua estant present l'èxode de tot un poble.

El seu discurs va ser dur en advertir que, sense el compliment adequat de la resolució 1244, que va establir el juny de 1999 l'administració internacional de la província, no hi haurà pau ni a Kosovo, ni als Balcans, ni a Europa. No obstant això, Kostunica va afegir que la República Federal Iugoslava (RFY) i els seus veïns dels Balcans no han d'esperar que es resolgui la situació de la província autònoma per començar a posar en marxa la cooperació regional, una de les iniciatives en les quals més va incidir la cimera de Zagreb.