Les ondulacions i corbes de Joan Costa envaeixen l'espai a Altair

Costa, que presentà ara fa un any una mostra de les seves escultures fetes de marbre al Casal Solleric, explicà que s'ha decantat per treballar el ferro fos «perquè és un material que té les possibilitats tècniques més idònies per a les formes que vull treballar, dóna peu a fer figures menys corpòries, però que fan una major sensació d'estar fermades a la terra».

L'escultor afegeix que «aquest aspecte que pren el ferro fos, com d'estar rovellat, és molt interessant, és com un mena de nou llenguatge». Costa, que ha titulat únicament la peça central de l'exposició Hoping the rain (esperant la pluja), vol que entre l'observador i l'obra no «s'interposi cap element». L'artista creu que «s'ha d'establir un sentiment d'empatia entre l'individu i l'objecte, per això no vull explicar què significa cada obra per a mi, allò important és el que significa per a qui l'observa».

L'escultor pensa que és molt important per la seva obra «la màgia dels diferents sentiments, la percepció diferent que d'una mateixa escultura té cada individu, perquè sentir per un mateix és un risc necessari».