«El tonto invento de la bicicleta hidroavioneta» o l'avantguarda d'Alberti en un recital a Sa Nau

Per Ruiz-Bravo, «això és molt més que un simple recital poètic, ja que a l'escenari es produeix una simbiosi amb elements audiovisuals que donen suport a la paraula, l'element més important». El tonto invento és una selecció de poemes de Rafael Alberti, «el poeta més representatiu de la poesia castellana del segle XX, que ha passat per totes les avantguardes i ha experimentat tots els camins», segons paraules de Ruiz-Gómez. Els llibres d'Alberti dels quals s'han seleccionat els texts són Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos i Sobre los ángeles.

El fil conductor del recital és una bicicleta, un element que representa la inestabilitat, el fet d'estar sempre a punt de caure o de posar-se a volar. Aquest element està lligat amb el cinema, concretament amb els personatges estrafolaris del cinema mut que captivaren Alberti en una determinada etapa de la seva poètica. La selecció dels poemes respon a aquest criteri cinematogràfic de «l'estètica de la simultaneïtat d'imatges, la sensació de caleidoscopi, un element que avui no ens sorprèn, però que quan va sorgir el cinema sí que era un fet sorprenent».

La simbologia és una de les bases de la dramatització poètica en el cas d'El tonto invento, ja que segons el seu creador «els símbols que a poc a poc es van desgranant actuen com a elements sorpresa i a la vegada ajuden l'espectador a veure imàginariament els poemes».