El sociolingüista eivissenc, Bernat Joan i Marí, va presentar ahir a Prada el resultat de dues investigacions que ha dut a terme a Eivissa i a Mallorca en els darrers dos anys. Les actituds lingüístiques dels joves d'Eivissa i la relació entre el grau d'arrelament social i l'èxit acadèmic són els objectes de sengles estudis, que interrelacionen la sociolingüística amb la pedagogia i que Joan explicarà al llarg de les tres sessions que componen el curs titulat Actituds lingüístiques, usos i fracàs escolar.

La més recent d'aquestes investigacions, desenvolupada entre els mesos de gener i maig d'enguany als instituts Santa Maria i Sa Blanca Dona (ambdós a Eivissa) i Joan Alcover (Palma) i Santanyí, indaga en la relació que guarda el fet d'estar «ben arrelat en el país amb el fet de tenir èxit o no tenir èxit en els estudis», segons el sociolingüista. A partir dels resultats (vegeu gràfic) que es desprenen d'una escala d'arrelament social en què figuren elements com el coneixement de la llengua, pertinença a alguna associació, tasques socials amb el teixit social del poble o del barri on s'està, l'equip de futbol que segueixen o quin plat els agrada més a l'hora de menjar, Joan ha arribat a la següent conclusió: «Els al·lots que estan més ben arrelats en el país són els que tenen més poques possibilitats de fracassar en els seus estudis». Aquest estudi, fet a 200 alumnes distribuïts aleatòriament per sexe, curs, etc, i que té un marge d'error inferior al 4%, va ser remès el passat mes de maig al conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i Pitiüses, Damià Pons, i al director insular d'Educacó d'Eivissa i Formentera. «Que cadascú en tregui les conclusions que li sembli, però les meves són que invertir en arrelament social, en coneixement de la llengua i en coneixement del país és invertir en èxit acadèmic», ratifica Joan.

L'altra investigació està feta a Eivissa fa dos anys i ha estat publicada amb el títol «Criptació o llibertat. Actituds lingüístiques del joves d'Eivissa». Les conclusions del sociolingüista són que els «usos estan en una situació notablement pitjor que les actituds, que la gent jove ja no té la diglòsia interlingüística que hi havia en generacions passades i que no hi ha els perjudicis teòrics que no tenen altres generacions, però que això encara no s'ha traduït en un ús més gran del català, sinó que l'ús continua totalment precaritzat». Una situació que Joan qualifica de «paradoxal», tot i que manté continuar aquesta «actitud».