Menorca recupera la seva història narrada per l'Arxiduc Lluís Salvador

Són les paraules de l'escriptor mallorquí Guillem Frontera al Cercle Artístic de Ciutadella, en el decurs de l'acte de presentació de l'edició de la traducció al català del Die balearen realitzada pel Grup Serra i distribuïda a Menorca a través de Diari de Balears i l'edició illenca d'Ultima Hora. L'acte comptà amb la participació del president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra, qui destacà la minuciositat i el rigor amb què abordà la seva magna empresa l'Arxiduc, «qui sentí un gran amor per les Illes i una estimació molt especial per Menorca».

«El català era la destinació lingüística natural del Die Balearen», afirmà Frontera, encarregat de la coordinació d'aquesta nova edició. L'escriptor destacà, així mateix, l'evolució de l'Arxiduc respecte a la llengua pròpia de les Illes, que en un principi considerà com «un espanyol corromput, un espectacle residual amb poca audiència», influït pels informadors i col·laboradors que l'ajudaren a elaborar els primers volums. No obstant això, la seva tasca a les Illes el portaren a estimar la seva cultura i la seva llengua, fins al punt de «dedicar els seus doblers i els seus afanys a la rehabilitació de la figura del gran patriarca de la literatura catalana, Ramon Llull».

Lluís Salvador «arribaria a retre a aquesta llengua el major tribut, el d'escriure i servir-se d'ella per expressar els seus pensaments i sentiments». «Bé és cert "afirmà Guillem Frontera" que la lectura dels seus escrits exigeix avui una intervenció normativa. Però tampoc no es pot oblidar que el català sortia per aquell temps d'una llarga nit de desús literari, amb nobles i testimonials excepcions registrades precisament a Menorca». Serra emfasitzà en el fet que fos precisament a Menorca, al llarg de la seva primera visita realitzada el 1867, on Lluís Salvador concebé el projecte d'escriure el Die Balearen.