Nou artistes de jove generació s'amaguen al darrere d'una «realitat sospitosa», l'hàbitat d'un conjunt de creacions pictòriques, fotogràfiques, escultòriques i de performance que des d'avui es podran contemplar a l'entresol del Casal Solleric.

Sota el títol La Realitat Sota Sospita, l'exposició, qualificada d'«avantguarda creativa» per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Carme Feliu, s'inaugurarà avui vespre, simultàniament amb la mostra del pintor Archie Gittes, instal·lada a la planta Noble.

El comissari d'aquesta exposició col·lectiva, Biel Amer, explicà durant la presentació amb l'assistència dels artistes que en fan part, que «no es vol acumular la sala d'obres, sinó col·locar cada una d'elles en un espai específic per facilitar a l'espectador que s'endinsi en les diverses realitats que se li presenten».

La col·lectiva, que romandrà oberta al públic fins a finals del proper mes de maig, està integrada per les aportacions d'artistes que tenen com a denominador comú la seva «vinculació a allò contemporani», i que demostren en darrer terme el canvi que experimenta l'art amb l'arribada de noves formes d'expressió.

Entre l'obra fotogràfica, trobam la realitat novaiorquesa d'Agustí Torres, la simbologia de les espirals i pesos de Maria Eufrina Ramis, inspirada en la filosofia; Joan Sastre fa una «perversió fotogràfica» a través de l'aquarel·la en la recerca de nous llenguatges.

A la darrera generació d'artistes apareguts a finals dels noranta, portadors de nous aires, pertany Mònica Fuster. En la seva instal·lació proposa la creació d'un personatge (Benedetta Forgot) mitjançant el joc, la sopresa i el moviment. Una performance enregistrada en un vídeo.

Una reinterpretació de la realitat proposa Nele Waldert amb la seva escultura blanca; Mateo Maté presenta entorns i atmosferes objectuals en el seu missatge «Aquells que arrelen»; a banda de pintor i escultor, Lluís Maicas ofereix el seu vessant poètic amb una interpretació molt personal del seu voltant; Xavier Garcerà exhibeix el seu «Cel obert» damunt les teles; la idea de muntanya arriba amb una insatal·lació de pedres, a càrrec d'Antoni Socias.