algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Una escalada gótica al cel obert de la Llonja

L'esplèndid interior de l'edifici es connecta amb la terrassa i les talaies amb una escala de caragol

La Llonja palmesana, una de les més peculiars i belles manifestacions del gòtic mediterrani, ofereix entre els seus encants la contradicció de llum i misteri que caracteritza l'arquitectura del seu temps. Majestuosa i monumental en els seus exteriors, a la imatge impressionant de la nau plantada de palmeres de pedra i coberta de voltes de singular bellesa s'oposa l'existència dels passadissos encoberts que evoquen el misteri i la foscúria gòtiques, a través dels quals l'eventual pot ascendir al celobert del monument.

Per molt que amagada al públic i desconeguda per molts dels qui visiten l'edifici, una nova perspectiva s'obre amb l'escala de caragol d'estret diàmetre i dificultosa ascensió que permet pujar fins al més alt de l'edifici, la teulada i les torres de vigilància que s'erigeixen en els quatre angles de la nau.

És un recorregut no exempt de l'inquietant misteri de passadissos gòtics. S'hi pot accedir a partir d'una petita porta que s'obre a un dels angles de la Llonja. La treballosa ascensió té descans en un replà en el qual s'obre, amb un ample finestral, una perspectiva insòlita de l'interior de la nau, creada al seu dia per poder controlar des de les altures tot el brogit que es desenvolupava a dins. Escala amunt s'arriba al celobert, una ampla terrassa on una teulada tradicional protegeix el sòtil d'humitats i goteres, revoltada per un passadís arreu del seu perímetre quadrangular que permet al visitant contemplar a través de les majestuoses gelosies de preciosisme gòtic impressionants panoràmiques del port, la ciutat i la badia. La mirada s'amplia amb l'ascenció a les torres, comunicades amb la terrassa per unes escales de caragol interiors més fosques i estretes encara, des de les quals s'aconsegueix una perspectiva d'au, com la dels coloms que avui són amos i senyors d'aquestes torres ja no funcionals.

I és que, segons explicà l'especialista Joana Maria Palou, entre els aspectes més perduts de l'originària Llonja cal destacar les torres, antigues talaies des de les quals es controlava el port de Palma i tota la badia, en les quals ha quedat com a testimoni humà els grafits medievals tardans, pintats i esgrafiats, que hi realitzaven els guaites durant la seva vigilància. Per contra, les torres es contemplen avui com elements estètics i arquitectònics, que confereixen verticalitat al monument i, a nivell tècnic, resulten cabdals per estalonar l'edifici.

Projectada per Guillem Sagrera a la primera meitat del segle XV, la Llonja ha esdevingut al llarg de la seva història un emblemàtic edifici posat al servei de distints usos. Va ser concebuda com a club social de la mercaderia illenca, centre neuràlgic de l'activitat econòmica i social de l'illa on es reunien els mercaders, gran força motriu de la societat medieval mallorquina.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.