La bellesa clàssica homenatja l'Arxiduc

Relleus en pedra viva encarregats per l'Ajuntament de Palma a l'afamat escultor, i supervisats al llarg de la seva elaboració, van escandalitzar l'opinió pública d'aquell gener del 1954, moment en què s'alçà l'Obelisc sense permetre que els ciutadans poguessin contemplar els frisos. I és que, malgrat haver estat realitzats per a l'homenatge, la consideració que eren escenes «ofensives» i «escandaloses» que desvirtuaven la imatge de l'Arxiduc es resolgué tapant amb paper els relleus. No ha estat fins anys després, gràcies al deteriorament de la cobertura que ha causat la pluja i el vent, que els relleus han tornat a veure la llum. Ara, a la vista de tots, es mostren com a «escenes més pudoroses que escandaloses», segons comentava l'escultor Jaume Mir a Diari de Balears. «La figura de l'Arxiduc hi està tractada de la manera més entusiasta possible, amb la màxima admiració per la meva banda», observà, indicant que al que menys inciten les imatges és a pensaments pecaminosos.

Els relleus fan memòria a través de quatre estampes de moments o situacions definitòries de la grandesa de l'Arxiduc. Al primer es representa a l'Arxiduc, que trescà amb el seu vaixell tota la Mediterrània, en el moment de descobrir Mallorca enmig de la mar per primera vegada i quedar-ne captivat. Al segon, Lluís Salvador és col·locat enmig d'un grup de dones de virtuosa bellesa clàssica, a les que sotmet a una mena de «Judici de París» per escollir la més formosa: la illa de Mallorca, entre totes les illes que ha trobat en el seu navegar.