El marge de confiança del poble al nou president permet el retorn a la calma

La designació del vicepresident Gustavo Noboa com a successor, en la Prefectura de l'Estat de l'enderrocat Jamil Mahuad, permeté conservar l'ordre constitucional, romput efímerament per un frustrat cop d'Estat que deixà un regust d'engany als que el promogueren i una sensació d'alleujament als que el rebutjaren.

El moviment popular veié en l'intent de cop d'Estat la possibilitat de canviar la situació de pobresa i marginació, i d'acostar-se al poder que els ha estat tan distant durant tant de temps.

Els milers d'indígenes que havien ocupat el centre de Quito i promogut l'ocupació dels palaus del Congrés i del Govern no tingueren més remei que tornar a les seves comunitats, frustrats per l'actitud dels comandaments militars que en principi els donaren suport.

Amb la retirada dels indígenes, la capital tornà a adquirir el seu ritme normal, com si res no hi hagués succeït. La crisi política, que ha durat tan sols dos dies, ha deixat diverses inquietuds sobre les conseqüències que duran els esdeveniments. Els indígenes asseguraren que l'aixecament que convocaren per enderrocar Mahuad el mantindran contra Noboa, però amb un perfil baixíssim a l'espera de les decisions que adopti el nou governant.

No obstant això, la majoria dels equatorians s'ha declarat disposat a donar suport al president Noboa, amb la confiança que pugui emprendre les rectificacions que es reclamaven a Mahuad. Noboa vol, ara, treure l'Estat de la crisi econòmica confiant en la dolarització d'Equador, i reduir el 63 per cent de desocupació i subocupació que afecta la població.