«Die Balearen», una obra a l'espera de lector

D'imminent aparició en fascicles, la traducció catalana de l'obra va comptar entre els punts més remarcables de la tertúlia. De fet, els convidats coincidiren a assenyalar que la iniciativa és el resultat d'un procés d'acostament progressiu de l'obra alemanya a la cultura illenca: «Aquesta obra "comentà l'historiador Antoni Marimon" estava esperant un lector». Esperava, comentaren els convidats, unes condicions molt determinades per poder abocar-se a la cultura illenca: una llengua estructurada que la pogués rebre i adaptar; i també una població lectora que la rebés, la pogués llegir i consumàs la seva integració en la cultura que la generà en el seu dia.

Bona part de la tertúlia va estar centrada en la reflexió entorn a la mancança d'una tradició d'iniciatives culturals a les Illes. En aquest sentit, es destacà des del principi com a «fet increïble que fins ara el Die Balearen es pogués llegir en castellà, però no en català». L'apunt obrí el foc a la reflexió entorn als canvis esdevinguts en la societat mallorquina d'ençà d'aquella època medieval «en què l'elit, molt més culta, es preocupava per qüestions arquitectòniques i artístiques» que es palesen en el patrimoni llegat que s'exhibeix a la ciutat, fins a arribar al moment evocat per l'obra de l'Arxiduc, un moment en què, apuntà Marimon, la centralització derivada de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta i la negació d'autonomia al poble illencs començava a mostrar la seva cara més radical.