La Unesco aprova la candidatura d'Eivissa a Patrimoni de la Humanitat

La notícia d'aquesta declaració constitueix tota una fita, ja que és la primera vegada que afecta les Balears, i suscità de seguida la satisfacció del president del Govern de la Comunitat, Francesc Antich. Segons expressà Antich, aquesta notícia és motiu de «gran satisfacció i gran orgull per al Govern balear, i també per a tots els ciutadans de les Illes», i qualificà de «molt important per la sèrie d'indrets naturals i culturals d'Eivissa aquesta declaració», més i més «en unes Illes on vivim en bona part de l'activitat turística».

Igualment satisfet es declarà el director general de Cultura de la Conselleris de Cultura i Educació, Pere Muñoz, qui especificà que aquest és un títol tan important per als eivissencs com per a tots els integrants de la comunitat autònoma balear, atès que aquesta és la primera declaració de Patrimoni de la Humanitat que afecta un dels territoris de les Balears. Un dels punts en què incidí Muñoz és el fet que Eivissa sigui la 22a candidatura mixta que aprova la Unesco, una significativa valoració a la importància natural i cultural de l'entorn equiparable amb pocs indrets d'arreu del planeta.

La candidatura eivissenca ha figurat enguany en un conjunt de 69 aspirants presentades: 48 nominacions a béns naturals, 16 a béns culturals i 25 són candidatures mixtes com la d'Eivissa, en les quals es combinen els béns culturals i els naturals. En el cas d'Eivissa, coneguda com a Dalt Vila, va ser presentada el febrer de 1997 per representants locals del municipi. Els béns la protecció dels quals han sol·licitat les institucions promotores són la necròpoli feniciopúnica del puig des Molins, el poblat de sa Caleta i els prats de Posidònia.