La dissidència cubana marca la prèvia de la Cimera Iberoamericana

El president del Govern espanyol, Jose María Aznar, un dels més durs crítics internacionals del govern de Castro, rebé familiars dels quatre dissidents cubans més coneguts en l'exterior i que des de juliol del 1997 compleixen penes en la presó per les seves activitats «contrarevolucionàries». Aznar també es reuní amb cinc dissidents, entre ells Elizardo Sánchez, potser el més conegut dels opositors moderats al Govern i el militant de l'oposició que ha adquirit major protagonisme en les setmanes prèvies a la cimera. En declaracions a periodistes, Aznar se solidaritzà públicament amb els dissidents empresonats, coneguts popularment com «el grup dels quatre».

A més d'Espanya, el president i el primer ministre de Portugal, Jorge Sampaio i Antonio Guterres, respectivament, i integrants de les delegacions de Costa Rica, Panamà i Nicaragua es reuniren amb els dissidents. La major sorpresa, tot i això, la proporcionà Mèxic, que històricament ha estat el més ferm aliat de Cuba a Llatinoamèrica, quan diumenge la cancellera Rosario Green trencà quatre dècades de protocol en reunir-se amb Sánchez.

Per la seva part, el suport més evident al govern de Castro li oferí el president veneçolà, Hugo Chávez, qui en ser consultat instants després de la seva arribada si planejava trobar-se amb els dissidents, respongué: «Jo? En el camp de pilota és on tindré contacte, no tenc cap altre contacte previst». Chávez, que no amaga la seva simpatia personal pel veterà líder cuba, desafià Castro a un partit de beisbol en l'estadi llatinoamericà, el major estadi de l'Havana, immediatament després de culminada la cimera.