Mapes del XVII i XVIII mostren les Illes als ulls dels primers cartògrafs

La majoria dels documents, molts en procés de catalogació, pertanyen als segles XVII i XVIII. Els originals ens permeten comprovar la cura i el detall que cartògrafs, impressors i gravadors posaven en les dades i en l'acabat del producte.

La invenció de la impremta, la millora de les tècniques del gravat amb les planxes d'aram i el desenvolupament del transport naval contribuïren a l'aparició de la ciència cartogràfica i els primers atles en el segle XVI. Al capdavant d'aquesta nova activitat s'hi situen els holandesos i els anglesos, no en va les primeres potències navals de l'època. Els neerlandesos Jansonius i Van Keulen o l'anglès Amstrong són alguns dels grans cartògrafs del segle XVIII de qui es conserven gravats en el fons Lluís Alemany.

A mig camí entre l'artesania i l'enginyeria, aquests mapes, amb l'ajut de brúixoles i de sextants, varen ser confeccionats per geògrafs militars. La recopilació de dades (distàncies, fondàries, cartes de navegació, etc.) "tasca pròpia del cartògraf" com també l'acurat procés d'impressió, en què el gravador posava esment en cada un dels topònims, varen fer de la cartografia un estudi car. Això explica que moltes de les llegendes dels mapes estiguin dedicades al mecenes o destinataris dels encàrrecs. És el cas d'un curiós mapa invertit de Mallorca de l'any 1683, signat per Vicenç Mut, en què la casella de la llegenda s'encapçala amb una dedicatòria al virrei i jurats de Mallorca. El mapa presenta la singularitat afegida de mostrar-nos l'imprecís perfil de l'Illa cap per avall.