La vinculació a la terra de la noblesa mallorquina ha estat una de les claus al llarg de la seva història. Antònia Morey Tous estudia a Noblesa i desvinculació a Mallorca als segles XVIII i XIX les primeres vendes d'aquestes terres en el període esmentat i les noves relacions de tinença de la terra que s'establiren en virtut d'aquestes transaccions.

"Què és aquest llibre que acabau de publicar?
"És el fruit de la meva tesi doctoral i analitza la influència de les reformes liberals sobre el patrimoni de la noblesa que en aquell moment estava impossibilitat de venda mitjançant recursos com el fideïcomís. El meu estudi analitza des del segle XVIII i fins al 1836-41 com defugen aquesta mesura i es produeixen les primeres vendes de terres. La tesi la vaig llegir el 1997.

"Quina era la importància de la noblesa mallorquina, el grup terratinent hegemònic, en aquest moment històric?
"Era molta, perquè aquesta institució controlava el 30% total de la propietat. El 70% de les possessions de Mallorca estan en les seves mans. Això és molt per a una quarantena llarga de famílies. A més a més, la resta de grups socials depenen directament d'ells. Els pagesos tenen petits trossos de terra i es veuen obligats a fer feina a jornal. La noblesa té d'aquesta manera la possibilitat d'oferir uns salaris molt baixos. D'altra banda, perviuen els drets feudals amb els corresponents delmes i això provoca una dependència molt gran dels pagesos d'aquests salaris per poder sobreviure.

"El fideïcomís i altres mesures que evitaven la venda de les terres per part dels nobles, com influïren en la conservació d'aquest patrimoni?
"El fideïcomís té una doble lectura. D'una banda, servia per mantenir la terra unida, però per l'altra suposava que la noblesa no tingués cura dels latifundis perquè sabien que allò no seria seu en el futur. De tota manera, els nobles s'hi acullen per instint de supervivència, perquè si poguessin vendre això suposaria la dispersió de les terres. La noblesa aguantà fins a tenir una conjuntura econòmica favorable per desfer-se de les terres.

"Quines terres foren les primeres a ser venudes i quins en varen ser els primers compradors?
"Les terres eren sempre les més marginals, més insalubres. En aquest moment es venen principalment les terres cerealístiques de l'interior perquè el sector olivarer estava en alça i donava bons rendiments. Els compradors varen ser majoritàriament els petits pagesos. Els reis a la primeria donaren permís per vendre terres en petits trossos per evitar que sorgís una altra classe social alternativa formada per mercaders i xuetes, que eren els que tenien capital per poder comprar els terrenys. Hi ha molts pocs casos en què es venen grans partions de terra i fins i tot possessions, i en tots els exemples sempre es venen a nobles amb poques terres que cerquen un major reconeixement gràcies a la possessió.