El dictador Papadòpulos, que derrocà Constantí, mor als 80 anys

La matinada del 21 d'abril de 1967, un grup d'oficials encapçalat pels coronels Geòrgios Papadòpulos, Nicos Makarezos i Stylianos Pattakos va prendre el poder després d'un cop d'estat llampec que va imposar a Grècia una dictadura que va durar set anys. El cop d'estat va tenir lloc després de diversos anys d'inestabilitat política, en un moment en què l'esquerra estava millor situada per guanyar les eleccions generals previstes per al 28 de maig.

Els coronels varen explicar que actuaren per impedir que «els renegats comunistes» s'apoderassin del poder. En aqueixa època, Grècia continuava marcada per les conseqüències de la guerra civil (1946-49) i els «anys de plom» que varen succeir la guerra.

El rei Constantí va aprovar aquell cop pensant que podria restablir la situació amb l'ajuda de militars legitimistes. D'aquesta manera, es va proclamar l'estat de setge, i es varen crear tribunals militars. Més de 10.000 persones varen ser detingudes durant els primers dies. Després d'una rebel·lió de la Marina, el maig del 1973, Papadòpulos va destronar el rei, va proclamar la República i es va anomenar a si mateix «president provisional».