Acusat per la Policia dels atemptats mortífers de Londres, David Coperland és sospitós de ser l'encarnació d'un terrorisme solitari, sense base política estructurada ni motivació religiosa aparent. La Policia britànica, que va detenir el presumpte autor dels recents atemptats racistes de Londres, va rebre una eficaç ajuda de les càmeres de videovigilància instal·lades en els principals carrers.

En cas que se'n demostri la culpabilitat, Coperland haurà provocat en quinze dies la mort de tres persones i ferides a més de cent amb bombes plenes de claus que se sospita que fabricava a ca seva.

No és un cas únic. El març de 1998, la Justícia austríaca condemnà a cadena perpètua Franz Fuchs, també tècnic, desenfeinat, per una sèrie d'atemptats racistes que provocaren quatre morts i desenes de ferits. Dos mesos després, la Justícia nord-americana condemnà, també a perpetuïtat, Theodore Kaczynski, àlies Unabomber, que enviava paquets bomba que provocaren, en 18 anys, tres morts i 23 ferits. En aquest darrer cas, les víctimes no eren ni negres, ni asiàtics, ni homosexuals, sinó professors d'universitat i responsables de companyies aèries. El motiu: Unabomber té un odi terrible a la tecnologia i al món modern.

Aquests terroristes estan clarament poc polititzats i poden actuar per rancor personal contra un govern o una societat, destaquen els experts en terrorisme. No prenen part de grups estructurats i per això són més difícils de combatre i d'identificar. Als Estats Units, la Policia tardà desset anys a localitzar Theodore Kaczynski. Scotland Yard pogué detenir Coperland en algunes setmanes gràcies a un sistema únic en el món de càmeres de vigilància que hi ha arreu dels carrers de Londres.